Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
borm de vela
Zoologia
Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors de gran poder urticant.
Presenten un gran pneumatòfor vesicular la vela, de color blau rogenc, de 20 a 30 cm de llargària, del qual pengen llargs filaments prensors blavosos dactilozooides i els estolons polipífers, amb gastrozooides i gonozooides Els borns de vela, existents a les mars càlides i temperades, suren i són arrossegats pels corrents, que els poden llançar a les platges
dofí

Dofins
© Corel
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, de cos fusiforme i esvelt d’uns 2 m de longitud.
L’aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d’amplada El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d’uns 15 cm Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs millímetres de diàmetre És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus Les moles de…
raça danesa
Ramaderia
Zoologia
Raça de porcs caracteritzada per la llargària del cos, les grans dimensions dels pernils i el predomini del magre sobre el greix.
Els porcs són baixos, de potes curtes, morro llarg i orelles grosses i horitzontals És coneguda també amb el nom de raça de Landrace , i és una de les millors, fruit d’un rigorós treball de selecció
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
erugueta de l’ametller
Zoologia
Agronomia
Eruga de l’ordre dels lepidòpters, d’uns 10-12 mm de llargària i 3 mm d’amplària, amb franges grogues i negres.
Passa l’hivern refugiada a les esquerdes i rugositats de l’escorça del tronc i de les branques velles de l’ametller Abandona el refugi quan l’arbre comença a vestir-se de fulles, que rosega amb gran avidesa La papallona neix a l’estiu i immediatament pon els ous, dels quals naixeran les erugues que produiran l’atac l’any següent En algunes comarques dels Països Catalans els estralls són greus l’arbre queda sense fulles i es perd la collita A més de l’ametller, poden atacar d’altres arbres fruiters Hom les combat a la primavera amb insecticides i, durant l’hivern, amb l’escorçament…
dragó comú
Zoologia
Dragó de la família dels gecònids, de cos escatós, de color gris amb taques fosques i d’uns 14 cm de llargària total.
La cua sola ja fa gairebé la meitat de la longitud, i a la part inferior dels dits tenen una membrana adhesiva Viu arreu dels Països Catalans i, en general, en totes les terres que envolten la Mediterrània S'enfila amb facilitat pels murs i li agrada d’estar-se prop dels focus de llum, on caça insectes, que són el seu aliments És inofensiu per a l’home i objecte de moltes supersticions i llegendes populars
balquer

Balquer
© mr_xiachun
Zoologia
Ornitologia
Moixó de la família dels sílvids, semblant a les boscarles, però més gros (fa uns 19 cm de llargària) i de bec més llarg i fort.
És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia
esteta
Zoologia
Cadascun dels apèndixs sensorials d’uns pocs mil·límetres de llargària, filiformes i amb l’extrem acabat en maça, que travessen la part dorsal de la closca dels poliplacòfors.
dragó de Komodo

Dragó de Komodo
© Xevi Varela
Zoologia
Dragó de la família dels varànids, lacertiforme de mida gegantina (més de 3,5 m de llargària), endèmic de l’illa de Komodo, a l’arxipèlag de Sonda, entre Flores i Sumbawa.
És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc…