Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…
madrèpora
Zoologia
Nom donat a la majoria dels antozous zoantaris de l’ordre dels madreporaris
.
lèucon
Zoologia
Tipus morfològic d’organització de la majoria de les esponges, excepte d’algunes esponges calcàries.
Dintre el mesènquima hi ha un gran nombre de cambres entapissades per coanòcits, que comuniquen amb l’exterior i amb la cavitat gastral per mitjà de conductes aferents i eferents, respectivament Unes altres característiques d’aquest tipus són el gran desenvolupament del mesènquima i la complexitat del sistema de canals
glàndula de l’uropigi
Biologia
Zoologia
Glàndula situada a la base de la cua de la majoria dels ocells i que secreta un oli amb el qual impermeabilitzen les plomes.
madrèpora
Zoologia
Gènere de cnidaris antozous de l’ordre dels madreporaris, de la família dels madrepòrids, que formen colònies ramificades, fasciculades o laminars.
Comprèn unes 90 espècies, la majoria de les quals habiten a mars tropicals
halicondrines
Zoologia
Ordre de demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per megascleres de diversos tipus, i a vegades espongina, però mancat sempre de microscleres.
La majoria són perforants, com l' esponja perforant , comuna a les costes dels Països Catalans
gimnolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que formen colònies, generalment polimòrfiques, amb zooides proveïts d’un lofòfor circular i integrat per una sola fila de tentacles que envolta la boca, mancada de tapadora.
La majoria d’espècies són marines Hom acostuma a dividir-los en tres ordres ctenòstoms, quilòstoms, i ciclòstoms
quiasma òptic
Biologia
Zoologia
Estructura hipotalàmica que resulta de l’entrecreuament del nervi òptic dret, que es creua i va al cantó esquerre del cervell, i viceversa.
Bé que en la majoria dels vertebrats s’entrecreuen totes les fibres nervioses, en els mamífers la meitat roman a la seva banda
decàpodes

Decàpodes
© C.I.C: Moià
Zoologia
Ordre de cefalòpodes dibranquis, amb vuit braços i dos tentacles amb ventoses pedunculades, embut fixat al mantell, closca sempre present i mantell proveït d’una aleta natatòria.
Comprèn, entre d’altres, els calamars i les sípies Alguns d’ells són abissals, però la majoria són bentònics litorals, i n'hi ha alguns de pelàgics
holòtrics
Zoologia
Subclasse de ciliats amb la membrana recoberta de cilis iguals i uniformement repartits, i els cilis peristomàtics reduïts.
Inclou diversos ordres i famílies, amb nombrosíssimes espècies d’aigua dolça i marines, la majoria de vida lliure, entre les quals es destaquen Paramecium, Didinium, Colpoda i Nassula