Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
fisetèrids
Zoologia
Família de cetacis odontocets.
Tenen el cos massís i subcilíndric, el cap molt gros, les aletes pectorals curtes i l’aleta dorsal molt curta o absent, amb boca a la part inferior del cap i amb la mandíbula inferior reduïda i sense arribar a l’extrem del musell A la mandíbula superior gairebé no hi ha dents, mentre que a la inferior n'hi sol haver de 7 a 30 parells Davant el crani i sota la pell del cap hi ha una enorme bossa, que conté una gran quantitat d’un oli especial, anomenat esperma Comprèn la família dels gèneres Kogia i Physeter , amb una espècie cadascuna, el catxalot pigmeu K breviceps i el…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
mil·lepora
Zoologia
Gènere de cnidaris colonials de la classe dels hidrozous, de la família dels mil·lepòrids, proveïts d’un exoesquelet calcari massís, la superfície del qual presenta milers de petites fosses, on s’allotgen els pòlips.
Habiten les aigües tropicals costaneres de l’Atlàntic i del Pacífic, i són un dels components de les formacions corallines A causa de llur poder urticant, hom els anomena també coralls de foc
corall

Corall vermell
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia.
Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans,…
potto

Potto
Olliewearn iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus, de la família dels lorísids, d’uns 35 cm de llargada, tret de la cua, que assoleix 5-10 cm, de cos massís, pelatge terrós grisenc o terrós rogenc fosc, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses molt desenvolupades, i cap arrodonit amb els ulls grossos i el musell una mica sortint.
Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial
Zoologia 2012
Zoologia
El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou ben alimentades i que…