Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
erugueta de l’ametller
Zoologia
Agronomia
Eruga de l’ordre dels lepidòpters, d’uns 10-12 mm de llargària i 3 mm d’amplària, amb franges grogues i negres.
Passa l’hivern refugiada a les esquerdes i rugositats de l’escorça del tronc i de les branques velles de l’ametller Abandona el refugi quan l’arbre comença a vestir-se de fulles, que rosega amb gran avidesa La papallona neix a l’estiu i immediatament pon els ous, dels quals naixeran les erugues que produiran l’atac l’any següent En algunes comarques dels Països Catalans els estralls són greus l’arbre queda sense fulles i es perd la collita A més de l’ametller, poden atacar d’altres arbres fruiters Hom les combat a la primavera amb insecticides i, durant l’hivern, amb l’escorçament dels troncs…
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus més…
rabdoplèurids
Zoologia
Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis caracteritzats pel fet de formar colònies originades per gemmació i en les quals els individus són reunits per un estoló ramificat de color negrós.
Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació
milpeus
Zoologia
Nom amb què són coneguts diversos gèneres i diverses espècies de miriàpodes, especialment els de l’ordre dels geofilomorfs, amb el cos allargat i vermiforme, sense ulls i les potes curtes.
El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes
mermitoïdeus
Zoologia
Ordre de l’embrancament dels nematodes que, derivant dels dorilaimoïdeus, han perdut l’aparell bucal típic per adaptació a la vida parasitària.
Els individus joves són paràsits de la cavitat general d’insectes sobretot ortòpters i d’aranyes Els adults habiten a la terra humida i fan de 8 a 12 cm de llarg i només 0,5-0,6 mm d’ample, la qual cosa els confereix un aspecte filiforme El cos és elàstic i transparent El cap és molt poc diferenciat i té una boca terminal, rodona i molt petita
oologia
Zoologia
Part de la zoologia dedicada a l’estudi dels ous dels animals, sobretot dels vertebrats i, especialment, dels ocells.
Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i amplada…
rabdiasoïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cos llis i sense bulb esofàgic.
Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
necàtor
Zoologia
Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus, de la família dels estrongílids, les femelles del qual fan uns 9 mm i els mascles uns 6 mm, amb l’obertura bucal proveïda de tota una sèrie de plaques tallants.
Habita a l’intestí prim humà, on es nodreix amb la sang de les ferides provocades amb aquestes plaques Cada femella pon de 10 000 a 30 000 ous, que surten amb els excrements i, si troben en el sòl les condicions de temperatura i d’humitat convenients, es desenvolupen i passen a l’estat de larves filiformes, les quals es nodreixen dels bacteris del sòl i al cap d’una setmana poden perforar la pell humana, passar a la sang i, a través dels pulmons, la tràquea, l’esòfag i l’estómac, arribar a l’intestí prim, on es fixen i maduren sexualment Produeix anèmia, i és propi de l’Àsia i l’Àfrica…