Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
cordats
Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
urocordats
Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis, com en els…
tritocervell
Zoologia
Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes.
Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu
diploblàstics
Zoologia
Grup de metazous format a partir de dos fulls embrionaris (ectoderma i endoderma).
El sistema nerviós és molt primitiu sense cefalització ni un cap diferenciat Els representants d’aquest grup són els porífers, els cnidaris i els ctenòfors
foronidis
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofòforats integrada per animals amb el cos allargat i dividit en prosoma, mesosoma i metasoma.
L’aparell circulatori és tancat, el sistema nerviós és hiponeure i l’aparell excretor té dos nefridis Són hermafrodites i presenten les gònades separades El desenvolupament és indirecte, amb una larva actinotroca Habiten a l’interior de tubs secretats per ells mateixos Tots són marins, litorals i bentònics
sistema
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada i constituït fonamentalment per un sol teixit.
Molt sovint el terme és sinònim d’aparell, com en els casos de sistema circulatori o aparell circulatori, sistema digestiu o aparell digestiu Entre els sistemes més importants hi ha el sistema nerviós, el sistema adipós teixit adipós, el sistema hematopoètic hematopoesi, el sistema reticuloendotelial, el sistema o teixit ossi, el sistema limfàtic, etc
glàndula suprarenal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les dues glàndules de secreció interna situades en posició retroperitoneal a la part superior de cada ronyó.
Cada glàndula es compon de dues parts distintes, des dels punts de vista embriològic i anatomofuncional la medulla i l’escorça La medulla és d’origen ectodèrmic i pertany al sistema nerviós simpàtic Secreta adrenalina i noradrenalina A l’escorça, d’origen mesodèrmic, hom distingeix tres capes la glomerular, la fascicular i la reticular, en les quals són sintetitzats els mineralocorticoides els glucocorticoides i els andrògens, respectivament
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…