Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
metazous
Zoologia
Grup d’animals constituïts per nombroses cèl·lules interdependents, especialitzades i agrupades en categories funcionals: teixits, òrgans i aparells o sistemes.
Segons que es desenvolupin a partir de dos fulls embrionaris o tres, es divideixen en diploblàstics i triploblàstics
glàndula salival
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que secreten la saliva a la cavitat bucal.
Són molt nombroses, i hom les pot classificar en petites labials, bucals, palatines i linguals i grosses paròtides, submandibulars i sublinguals
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
hadromerines
Zoologia
Ordre de la classe de les demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per microscleres i per megascleres en forma d’agulla amb els extrems acabats en un botó i mancat d’espongina.
Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaquen el pla de gavina i la copa de Neptú , freqüents a les costes dels Països Catalans
tectibranquis
Zoologia
Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis caracteritzat pel fet de tenir les brànquies situades al costat dret de la cavitat paleal i ésser proveït sempre de closca, externa o bé recoberta pel mantell.
Bé que la majoria són bentònics, n'hi ha de pelàgics Inclou nombroses espècies, entre les quals destaquen les dels gèneres Aplysia , amb APunctata llebre de mar, Pleurobranchus , amb Pmembranaceus , i Berthella , amb Baunantaca
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans
raça merina
Ramaderia
Zoologia
Raça ovina originària de la península Ibèrica, de cos curt, esquelet fort i pell que fa nombrosos plecs, especialment al coll.
La llana, que hom considera una de les millors del món, és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent Actualment, aquesta raça és dividida en nombroses varietats, les més importants de les quals es crien a Austràlia, l’Argentina i l’Àfrica del Sud
enoploideus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula no estriada i sovint proveïda de quetes.
Habiten en estat lliure, gairebé tots a la mar i alguns a les aigües dolces o al sòl Inclou nombroses famílies, amb molts de gèneres i espècies, algunes de les quals, com Oncholaimus dujardinii i Enchelidium pauli , són comunes a les costes dels Països Catalans
macrodasiòdids
Zoologia
Ordre de metazous del grup dels gastròtrics format per individus que tenen el cos allargat i deprimit.
Es diferencien dels altres gastròtrics en el fet que no tenen quetes i la paret del cos és recoberta exteriorment de nombroses glàndules No tenen protonefridis, i són hermafrodites i marins Habiten a pocs metres de profunditat, a la sorra Dos gèneres típics són Turbanella i Macrodasys
hipòfisi
Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones