Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951

Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà nombrosos…

D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’…

Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland  o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…