Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tabaquera
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus, subclasse dels regulars, que pertanyen als gèneres Dorocidaris Stylocidaris, que tenen unes pues principals, molt llargues i gruixudes, disposades en cinc sèries longitudinals unides al cos mitjançant caps articulars sortints i envoltats a la base per una corona de pues més petites.
La tabaquera comuna Dpapillata , que té les pues grosses d’una llargada de fins a 10 cm i el cos d’un diàmetre de 4-4,5 cm, és de color groc grisenc i habita en fons fangosos a partir de 50 m La tabaquera roja Stylocidaris affinis , amb les pues grosses d’uns 4-5 cm i el diàmetre del cos d’una mida semblant, és d’un color roig viu i habita en fons fangosos i bancs de corall a partir de 30 m
corn
Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
garota
Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
equinoïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades i juxtaposades unides rígidament entre elles.
El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…
pedicel·lari
Zoologia
Formació típica dels equinoderms que pot ésser pedunculada o sèssil i és equivalent a les pues.
Acaba en dos en els asteroïdeus o tres en els equinoïdeus braços mòbils que serveixen per a la defensa a vegades tenen fins i tot glàndules verinoses
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres