Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
xoriguer petit
xoriguer petit
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 30 cm, semblant al xoriguer, però amb les parts superiors més vermelles i les inferiors rosàcies.
El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei superior, i…
vol vibrat
Zoologia
Tipus de vol semblant al vol batut, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.
És característic dels insectes
congoni
Zoologia
antílop africà
de la subfamília dels antilopins, semblant al búbal, però més petit.
El pelatge és de color marró roig, més clar a les parts inferiors Les banyes són curtes i anellades, dirigides primerament cap endavant i després cap endarrere tot divergint
virilisme
Psicologia
Zoologia
Hermafroditisme en el qual l’individu és considerat femení, però amb els genitals externs masculins.
eriçó de mar cor porprat
Eriçó de mar cor porprat
Museu d’Història Natural de Göteborg (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Equinoderm de la família dels espatàngids, molt semblant a l’eriçó de mar cor cendrós, però de color violeta.
halicondrines
Zoologia
Ordre de demosponges monactinèlides amb l’esquelet format per megascleres de diversos tipus, i a vegades espongina, però mancat sempre de microscleres.
La majoria són perforants, com l' esponja perforant , comuna a les costes dels Països Catalans
terrerola rogenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que és semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat.
Habita el N d’Àfrica i la península Ibèrica fins a l’Ebre
balquer
Balquer
© mr_xiachun
Zoologia
Ornitologia
Moixó de la família dels sílvids, semblant a les boscarles, però més gros (fa uns 19 cm de llargària) i de bec més llarg i fort.
És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia
parafilètic
Zoologia
En filogènia, dit d’una agrupació taxonòmica que conté exclusivament espècies que comparteixen un antecessor comú, però que no engloba totes les espècies que en descendeixen.