Resultats de la cerca

Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica

No pertanyen a la fauna d’una regió els animals domèstics i aquells que hi han estat introduïts per l’home en èpoques més o menys llunyanes i que encara no han aconseguit d’integrar-se en els ecosistemes de la regió i en les cadenes alimentàries d’aquests ecosistemes o no han pogut reproduir-se en la regió La fauna d’una regió depèn del clima, de la vegetació, del passat geològic i paleontològic, dels factors fisiogràfics orogràfics, fluvials, etc i dels factors biològics competència, tolerància, poder adaptatiu, etc, a part l’acció determinant humana zoogeografia Considerada la Terra en…

Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm

La regió cefàlica és prolongada en una trompa xucladora a la base de la qual hi ha dos quelícers, dos palps que falten en algunes espècies i dos ovígers en forma d’antena particularment desenvolupats en els mascles A la unió de la regió cefàlica i el tronc hi ha un tubercle amb quatre ulls simples localitzats a les cares laterals El tronc és dividit en quatre o sis segments, cadascun dels quals presenta a cada banda una pota llarga i fina composta de vuit artells, l’últim acabat en una forta ungla L’abdomen és curt i no segmentat Els sexes són separats, els mascles…

Els mascles adults són de color roig fosc Viuen en indrets oberts, amb vegetació herbàcia abundant, aïllats a l’hivern, i en grups de 10 a 20 individus a la primavera, a la regió del Chaco brasiler i del Paraguai i a la pampa argentina

Residí a Palma Mallorca, on aplegà la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de Balears, en el butlletí de la qual publicà des del 1964 un gran nombre de treballs que abasten tota la fauna malacològica de les Balears, del País Valencià i de la regió de Múrcia

La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs

Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…

Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…