Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
aparell respiratori
Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
diplòpodes
Milpeus
© MC
Zoologia
Ordre de miriàpodes amb la major part dels segments dobles, és a dir, que tenen els òrgans interns i els externs duplicats a cada anell (diplosomites).
Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats Tenen…
cordats
Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n’hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
sipunculoïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats, amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori, no…
opistosoma
Zoologia
Part posterior del cos dels artròpodes quelicerats constituïda per un nombre variable de segments àpodes i que ventralment presenta els orificis respiratoris, els sexuals i l’anus.
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…