Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
zel
Zoologia
Excitació sexual periòdica dels animals superiors, que es manifesta sobretot en els vertebrats, principalment en les femelles.
Coincideix amb el període d’estre del cicle ovàric El moment de l’ovulació és acompanyat de tot un conjunt de canvis morfològics i fisiològics aparició de plomatge diferent en els ocells, d’apèndixs i expansions en els peixos, d’excrecions oloroses en els mamífers i hiperèmia dels òrgans reproductors i canvis de comportament És l’únic període en què les femelles accepten la còpula Hi ha femelles amb un sol estre a l’any que sol tenir lloc a la mateixa estació cada any, i n'hi ha amb dos estres o més Els mascles solen ésser actius durant tot l’any, i la presència d’una femella amb estre…
oologia
Zoologia
Part de la zoologia dedicada a l’estudi dels ous dels animals, sobretot dels vertebrats i, especialment, dels ocells.
Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i amplada màxima i la distància…
gimnodinials
Botànica
Zoologia
Ordre de dinoflagel·lades constituït per individus unicel·lulars lliures, sense teca, amb el flagel longitudinal filiforme i el transversal cintiforme, propis sobretot del plàncton marí.
gelea reial
Zoologia
Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les abelles.
És emprada per a alimentar la reina i les larves destinades a ésser reines En terapèutica, hom la utilitza sobretot en els tractaments gerontològics
moc
Zoologia
Urocordat de l’ordre dels desmomiaris, de la família dels sàlpids, que ateny uns 10-12 cm de llargada i constitueix l’espècie més gran del grup.
Transparent i de consistència gelatinosa, s’alimenta de fitoplàncton, que filtra amb l’aparell branquial És comú a la Mediterrània, sobretot a la primavera
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
cérvol del pare David
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 130 cm d’alçada.
Té el banyam amb una de les ramificacions dirigides cap endarrere, quasi parallelament al dors, i la cua llarga Originari de l’Àsia, actualment és estès per Europa, on viu sobretot en captivitat
Jørgen Vilhelm Bergsøe
Literatura danesa
Zoologia
Escriptor i zoòleg danès.
Conreà la poesia i la narració, però destaquen sobretot les novelles Fra Piazza del Popolo 1867 i Fra den gamle Fabrik ‘De la vella fàbrica’, 1869, en les quals barreja elements romàntics i naturalistes
solàster
Zoologia
Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color de porpra o vermell groguenc, de cos no gaire aplanat i amb 12 o 14 braços ben individualitzats, llisos, punxeguts i disposats al voltant d’un disc relativament ample.
Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal
acoblament
Zoologia
Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
En l’acoblament, l’òrgan genital extern òrgan copulador del mascle diposita en el receptacle seminal de la femella els espermatozoides que han de fecundar els òvuls Adopta formes diverses segons els animals considerats mamífers, ocells, rèptils, insectes, etc, i acostuma de tenir una durada curta, sobretot en les poques espècies de peixos que el practiquen