Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ratolí
Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
talpó
Talpó roig
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.
Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…
potto
Potto
Olliewearn iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Primat de l’infraordre dels lorisoïdeus, de la família dels lorísids, d’uns 35 cm de llargada, tret de la cua, que assoleix 5-10 cm, de cos massís, pelatge terrós grisenc o terrós rogenc fosc, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses molt desenvolupades, i cap arrodonit amb els ulls grossos i el musell una mica sortint.
Arborícola, s’enfila fàcilment pels arbres, bé que amb moviments molt lents Nocturn i insectívor, es nodreix també de petits vertebrats Habita a les selves de l’Àfrica equatorial
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
tirony
Zoologia
Nom donat als equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20-30 cm de llargada i 4-5 cm de diàmetre, de color terrós, que habiten en fons de sorra i a les praderies de fanerògames marines de la zona costanera.
Són comuns a les costes dels Països Catalans
ocell republicà
ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica