Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
trematodes
Zoologia
Classe de platihelmints amb el cos ovalat i de petites dimensions, generalment entre menys d’un mil·límetre i 10 mm, bé que poden arribar a fer 2 cm.
Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…
pedogènesi
Zoologia
Varietat de partenogènesi cíclica en la qual es desenvolupa l’òvul produït per un animal en estat larvari i precisament dins d’ell, és a dir, com a reproducció vivípara.
Es dóna en certs dípters quironòmids, poliquets, trematodes i celenterats Així, per exemple, el cicle dels trematodes digenètics inclou una generació produïda per reproducció sexual normal seguida d’una sèrie de generacions partenogenètiques produïdes per individus neotènics
polistòmids
Zoologia
Família de platihelmints de la classe dels trematodes, que inclou el diplozòon.
miracidi
Zoologia
Larva ciliada dels platihelmints trematodes digenètics, proveïda d’una protuberància anomenada rostre
.
ootip
Zoologia
Òrgan ovoide present en l’aparell sexual femení dels platihelmints cestodes i trematodes.
Hi desemboquen els oviductes i els conductes vitellins i s’hi forma la coberta de l’ou
cercària
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes compresa entre la rèdia i la metacercària.
Les cercàries tenen el cos ovalat i una llarga cua mitjançant la qual neden activament fins que es fixen en un vegetal aquàtic
platihelmints
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics que tenen el cos allargat i aplanat dorsiventralment.
Presenten simetria bilateral i són àmers, és a dir, no són segmentats No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament del teixit parenquimàtic, a l’interior del qual es troben els òrgans interns L’aparell digestiu és molt simplificat i pot arribar a mancar totalment en les espècies que en tenen, comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és a dir, sense anus Les ramificacions arriben a gairebé tot el cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèllules, puix que aquests…
esporocist
Zoologia
Estadi del desenvolupament embrionari dels trematodes en què l’embrió s’encista després d’haver entrat dins l’hoste intermediari.
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste intermediari,…