Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tritocervell
Zoologia
Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes.
Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània
equiuroïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protòstoms amb simetria bilateral.
A la fase larval presenten segmentació, que desapareix en arribar a l’estat adult Tenen el cos dividit en dues regions una trompa anterior, que té una gran capacitat d’extensió, però no invaginable, i la part posterior, que comprèn el tronc amb la regió visceral, molt voluminosa Tots els representants són marins i habiten sobre la sorra del fons o dins les fissures que apareixen en les roques Els dos gèneres més característics són Echiurus i Bonellia El gènere Echiurus ateny de 10 a 30 cm, i el cos presenta una disposició anellada, difosa, marcada per la presència de petites…
sipunculoïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats protostomats, amb simetria bilateral.
Tenen el cos cilíndric, recobert d’una cutícula quitinoide, dividida, de vegades, per solcs rectangulars segmentació cutània, sense quetes, i dividit en dues regions l’anterior, la trompa , invaginable, a l’extrem de la qual s’obre la boca envoltada per una corona de tentacles, i la posterior, constituïda pel tronc , amb la regió visceral molt voluminosa Són unisexuals, amb ous en mosaic i de segmentació espiral, de desenvolupament indirecte, amb larva trocòfora El tub digestiu és helicoide, amb anus antedorsal El seu sistema circulatori és rudimentari o absent, i el respiratori…
arc branquial
Biologia
Zoologia
Arc ossi o cartilaginós que suporta les làmines branquials d’agnats i peixos (arc visceral).
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa…
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…