Resultats de la cerca

Inicialment estudiant de medicina a la Universitat de Miami, canvià aquesta carrera per la d’enginyeria elèctrica El 1962 s’allistà a l’exèrcit, on li foren assignades tasques de criptografia, i completà els seus estudis a la Universitat d’Oklahoma, on es graduà el 1968, any en què fou destinat al laboratori d’armament d’Albuquerque Amb diversos collaboradors hi dissenyà un paquet electrònic per a modelisme de coets, que comercialitzà amb el nom de la seva empresa, MITS Micro Instrumentation and Telemetry Systems, per a la qual el 1970 dissenyà i construí una calculadora de vuit dígits MITS…

Membre del Club Natació Sabadell, fou subcampiona d’Espanya de 200 m braça i guanyà la prova dels 100 i 200 m braça en el Torneig Internacional juvenil de Dortmund 1963 En salvament i socorrisme, fou campiona de Catalunya d’arrossegament de maniquí 1966 i campiona d’Espanya absoluta 1967 Guanyà dues medalles de bronze en el Campionat Mundial, una en 200 m natació amb obstacles 1967 i l’altre per equips 1968 Rebé la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Natació 1967 Obrí el Gimnàs Eulàlia Castañé a Sabadell És germana de la també nedadora  Isabel Castañé López

Competí amb el CN Sabadell Fou tretze vegades campiona absoluta de Catalunya de 400 m lliure 1961, de 200 m braça 1960-66, de 100 m papallona 1962 i de 400 m estils individual 1962, 1963, 1965, 1966 I sis vegades consecutives campiona d’Espanya de 200 m braça 1960-65 Establí 33 rècords catalans i 47 estatals Formà part de la selecció espanyola en 44 ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 i de Tòquio 1964 i dos Campionats d’Europa 1962, 1966 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1962 i l’espanyola, la placa d’honor 1964 i la medalla d’or de Serveis Distingits…

Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU

Seguí de manera discontínua estudis universitaris mentre treballava en empreses informàtiques i s’interessava per la contracultura i la mística oriental El 1976 s’associà amb l’informàtic Steve Wozniak, amb el qual creà l’empresa Apple Inc Ambdós construïren els ordinadors personals Apple I, Apple II 1977 i Macintosh 1984, amb els quals obtingueren un gran èxit pels recursos gràfics, el disseny i l’agilitat El 1980 Apple començà a cotitzar en borsa El 1985 Jobs abandonà l’empresa per diferències amb altres membres de la direcció L’any següent creà l’empresa NeXT, que construí ordinadors i,…

Estudiant d’enginyeria electrònica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, interrompé els estudis no obtingué el títol fins el 1986 per treballar a Hewlett-Packard, on conegué Steve Jobs , amb el qual s’associà per a desenvolupar la seva idea d’ordinador personal El 1976 dissenyà el hardware , els circuits i el sistema operatiu de l’ordinador Apple I, a partir del qual ambdós socis fundaren l’empresa Apple  el mateix any El 1985 es desvinculà d’Apple, bé que és accionista de la companyia i hi continuà collaborant externament de manera regular Des d’aleshores ha desenvolupat projectes de…

Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d’internet, la…

El 1965 es graduà a la Universitat de Stanford, i el 1972 s’hi doctorà en informàtica Cap al 1970 ideà el protocol per a la xarxa ARPANET Advanced Research Project Network Els anys setanta, desenvolupà, amb Robert Kahn, els TCP/IP protocols de control de transmissió/protocols internet, que amplià des del càrrec de vicepresident de MCI Communications Corporations 1982-2005 Esdevingué el principal difusor d’ internet  entre el gran públic, impulsant la creació del correu electrònic i altres serveis Del 1992 al 1995 fou president fundador de la Internet Society i el 1998 fou nomenat president de…