Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
punt de codi
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Identificador de cadascun dels signes que constitueixen un joc de caràcters.
Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal
taula de codis
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Conjunt finit i ordenat de punts de codi en què cada punt és associat a un codi binari únic que correspon a un caràcter o a part d'un caràcter.
Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal
telemàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques i coneixements científics que resulten de la combinació de les àrees de les telecomunicacions i la informàtica per a la provisió de tot tipus de serveis de comunicacions, i que constitueixen l’àmbit de coneixement de l’enginyeria telemàtica.
Inclou l’estudi, el disseny, la gestió i telemàtica l’aplicació de les xarxes i els serveis de comunicacions, per al transport, l’emmagatzematge i el processament de qualsevol tipus d’informació dades, veu, vídeo, etc, incloent la gestió de la seva seguretat Per tant, el terme telemàtica no es limita a l’aplicació de les telecomunicacions per a comunicar ordinadors a distància, sinó que engloba un camp més ampli S’encarrega de la convergència de tot tipus de servei de comunicacions sobre xarxes IP, de manera accessible a qualsevol tipus de dispositiu telèfons mòbils, ordinadors…
cibercultura
Sociologia
Electrònica i informàtica
Cultura que es desenvolupa mitjançant les noves tecnologies de la informació i les comunicacions o, en un sentit més ampli, cultura dins del ciberespai.
L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’expressió La…
Josep Janés i Olivé
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Periodisme
Editor, poeta i assagista.
S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera 1930, a Collblanc, i collaborant a Flama 1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil 1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…
,
infratelevisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Gènere televisiu en què es vol atreure un públic ampli fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants o de persones famoses, o explotant el gust per la violència, pel crim, pels escàndols o la grolleria.
radioafeccionat | radioafeccionada
Electrònica i informàtica
Persona que, per afecció, amb caràcter exclusivament personal i sense fins lucratius, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques o hertzianes.
Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més populars són la…
Informàtica 2014
Electrònica i informàtica
L’evolució de la informàtica va continuar centrant-se en les realitats i potencialitats dels telèfons intelligents smartphones que, dia rere dia, es configuren cada vegada més com a veritables ordinadors portàtils amb una gran quantitat de funcions Per això, les novetats van raure, quasi totes, en l’evolució de les tauletes tàctils tablets i els telèfons intelligents, en els seus processadors i sistemes operatius i en les seves aplicacions més populars xarxes socials, fotografia, nous jocs, etc, sense oblidar la seva funció principal inicial, la telefonia També va reaparèixer la idea de l…
Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…
, ,
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’…
, ,