Resultats de la cerca

Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París Fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona

Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona, Saragossa, Tortosa…

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures…

Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants

Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz El 1989 fou…

Des del 1843 burinà encunys de medalles per a exposicions i en homenatge a artistes i a generals D’entre els treballs remarcables en argenteria figuren les espases de gala regalades a O'Donnell i a Prim acabada la guerra d’Àfrica 1860, projectades per Tomàs Moragas, antic fadrí seu

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Presentà com a prova de passantia un aiguamans de forma clàssica, decorat profusament amb motius del més evident manierisme 1551 Poc temps després fou nomenat argenter de la reina, i es reincorporà de nou al gremi el 1587

Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…