Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Asus
Electrònica i informàtica
Nom comercial d’Asustek Computer Incorporated, companyia taiwanesa creada el 1989 que es dedica a la fabricació de components per a ordinadors personals i d’ordinadors totalment assemblats.
ActionScript
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació orientat a objectes.
S'utilitza, generalment, en les aplicacions d’animació realitzades en l’entorn del programa Flash Player, desenvolupat inicialment per Macromedia i actualment distribuït per Adobe Systems
Encarta
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en suport digital.
Fou creada per Microsoft amb l’adquisició dels drets de la Funk & WagnallsEncyclopedia 1993, i posteriorment incorpora la Collier's Encyclopedia i la New Merit Scholar's Encyclopedia que la companyia adaptà a suport informàtic Inicialment es distribuí sobretot mitjançant disc compacte, i posteriorment hom en feu una versió per internet D’accés parcialment obert 50 000 articles i de pagament 62 000, incloïa text, i material complementari en forma d’illustracions, vídeos i un atles interactiu A més de la versió en anglès, n'hi havia en alemany, francès, castellà, neerlandès, italià,…
Wikipedia
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en línia d’accés gratuït, formada per aportacions de col·laboradors voluntaris i no remunerats.
Fou creada per l’informàtic nord-americà Jimmy Wales el gener del 2001, a partir d’un projecte anterior, anomenat Nupedia El mot “Wikipedia” és el resultat de la combinació de wiki wiki , paraula hawaiana equivalent a ‘ràpid’, i d’“enciclopèdia” En termes informàtics, “wiki” prové de la designació que rep un programa d’edició de pàgines web WikiWikiWeb i que adoptà el projecte inicial de la Nupedia Des del març de 2001, la Wikipedia té versions en diverses llengües –entre d’altres, la catalana, que aparegué amb el nom de Viquipèdia i fou la segona a sortir, després de l’anglesa– i també…
PowerPC
Electrònica i informàtica
Família de microprocessadors d’arquitectura RISC desenvolupada per Motorola, IBM i Apple.
Aquests microprocessadors s’utilitzen principalment en els ordinadors Macintosh d’Apple El primer ordinador que incorporà un processador PowerPC fou el Power Mac el 1994
Portable Operating System Interface for Unix
Electrònica i informàtica
Entorn estàndard per al desenvolupament d’aplicacions (IPA) que defineix la interacció entre aquestes i els sistemes operatius.
Fou dissenyat inicialment per a sistemes UNIX
Pentium
Electrònica i informàtica
Família de
d’Intel microprocessadors d'Intel introduïda el 1993.
Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core
Network File System
Electrònica i informàtica
Sistema d’arxius desenvolupat per a utilitzar en una xarxa de manera que es pugui accedir a fitxers remots com si fossin locals.
Permet muntar una partició d’una màquina remota com si es tractés d’una partició local i, per tant, compartir arxius entre diferents ordinadors de la xarxa
Motif
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines estandarditzades per al desenvolupament d’entorns gràfics d’usuari X-Window en sistemes UNIX/Linux.
Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament