Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
luxímetre
Electrònica i informàtica
Física
Instrument per a la mesura de nivells d’il·luminació en un punt o una superfície determinats.
Generalment és constituït per una cèllula fotoelèctrica que pot ésser fotoconductora o més sovint fotovoltaica connectada a un instrument indicador de tipus galvanomètric graduat en lux En ésser exposada la cèllula a la llum, l’agulla de l’instrument es desvia i dóna directament el valor de la illuminació corregit per a l’ull normal
luminotècnia
Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
luminòfor
Electrònica i informàtica
Substància fluorescent amb la qual és constituïda la pantalla dels tubs de raigs catòdics.
luminància
Electrònica i informàtica
Física
Donats un punt d’una superfície i una direcció determinada, quocient entre la intensitat lluminosa emesa en aquesta direcció per un element infinitament petit de la superfície al voltant del dit punt i l’àrea d’aquest element projectada ortogonalment sobre un pla perpendicular a la direcció donada.
La unitat SI de luminància és el nit, bé que també és emprat el stilb, el lambert o l’apostilb És la magnitud fotomètrica corresponent a la lluminositat
llumenera
Electrònica i informàtica
Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, i una barreta que el travessa en sentit vertical proveïda d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta
llàntia
Electrònica i informàtica
Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible (generalment oli) i una metxa, immergida en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
Actualment en desús com a aparell d’illuminació, encara és emprat en esglésies, criptes, etc En l’antiguitat, les llànties eren de terra cuita amb relleus a la part superior les paleocristianes hi portaven figurat un crismó Posteriorment foren fabricades de metall
llampó
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Llampec del qual hom no sent el tro.
Són produïts per tempestes llunyanes, situades a 200 o 300 km de l’observador Sovint són anomenats llampecs de calor
llampec
Llampec
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Resplendor viva i molt breu originada en produir-se un llamp.
llamp
Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…