Resultats de la cerca

Graduat en disseny industrial, l’any 1976 s’incorporà a la multinacional de videojocs Nintendo, dins de la qual esdevingué un dels principals creadors de videojocs i consoles, entre els quals Super Mario , Donkey Kong , The Legend of Zelda , Star Fox , F-Zero i Pikmin , molt influïts pel manga Un dels màxims executius de la companyia, el 1998 fou el primer membre a ingressar al Hall of Fame de la Academy of Interactive Arts and Sciencies EUA Ha rebut també la el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès 2006, el premi honorífic de l’Acadèmia Britànica de les Arts del…

Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU

Director des de la seva creació 2004 del Centre de Supercomputació de Barcelona a la Universitat Politècnica de Cataluya UPC, del qual forma part el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, és enginyer superior de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid 1974 i doctorat per la UPC 1980, d’on n'és professor des del 1974 i catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors, des del 1983 Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Belgrad 2008, Tecnològica de Chalmers 2008, Las Palmas de Gran Canària 2009 i Saragossa 2011 Des del 2010 és…

Estudiant d’enginyeria electrònica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, interrompé els estudis no obtingué el títol fins el 1986 per treballar a Hewlett-Packard, on conegué Steve Jobs , amb el qual s’associà per a desenvolupar la seva idea d’ordinador personal El 1976 dissenyà el hardware , els circuits i el sistema operatiu de l’ordinador Apple I, a partir del qual ambdós socis fundaren l’empresa Apple  el mateix any El 1985 es desvinculà d’Apple, bé que és accionista de la companyia i hi continuà collaborant externament de manera regular Des d’aleshores ha desenvolupat projectes de…

Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d…

Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Princeton 1964 i un dels creadors d’internet Treballà als laboratoris AT&T, MIT, BBN i ARPA Una de les seves aportacions més importants fou la creació, el 1974, del protocol d’internet IP i del protocol de control de transport TCP, creats conjuntament amb Vinton Cerf, que permetien la connexió en xarxa de diversos ordinadors L’any 1986 fundà la Corporation for National Research Initiatives CNRI, que presideix, organització sense ànim de lucre creada per impulsar i finançar iniciatives d’infraestructura de comunicacions Ha…

Graduat en enginyeria industrial per la Universitat d’Auburn l’any 1982, obtingué un màster en administració d’empreses per la Universitat de Duke 1988 Des del 1983 treballà a l’empresa IBM fins el 1994, que s’incorporà com a cap d’operacions d’Intelligent Electrònics, empresa estretament vinculada a Apple Després d’un breu pas per Compaq 1997-98, Steve Jobs el contractà per a Apple, on esdevingué un dels principals directius i el principal càrrec de confiança Des del 2009, a causa de l’agreujament de la malaltia de Jobs, el substituí en períodes cada vegada més llargs Cook fou oficialment…

Fundada el 1911 a Nova York, com a fusió de tres empreses constructores de maquinària d’oficina i de precisió, s’expandí considerablement amb la invenció de la tabuladora-impressora i la difusió de les targetes perforades El 1935 presentà la primera màquina d’escriure elèctrica, i el 1944 el primer calculador electrònic, fabricat en sèrie a partir del 1951 El maig del 1997, la computadora del grup IBM anomenada Deep Blue guanyà el campió del món d’escacs Garry Kasparov després de sis partides celebrades a Nova York Era la primera vegada que una màquina vencia un jugador d’alt nivell Les seves…

Després de la Guerra Civil de 1936-39, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim El 1942 creà una empresa comercialitzadora —Comercial Mecanogràfica— absorbida el 1980 La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el ram de la informàtica El 1985 facturà 23394 milions de pessetes, amb una plantilla de 1700 empleats

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…