Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
George Devol
Electrònica i informàtica
Enginyer i inventor nord-americà.
Després de treballar uns quants anys a la Cinephone United Corporation, companyia dedicada a la fabricació d’amplificadors de so, el 1940 fundà una petita empresa de contramesures per a radar, la General Electronics, que aviat esdevingué la més important dels Estats Units El 1954, després de molts anys d’investigació, patentà el primer manipulador programable, autèntic embrió del robot industrial, i encunyà el terme automatització El 1956, amb JF Engelberger, fundà la Consolidated Controls Corporation, la primera companyia dedicada a la fabricació de robots, que més tard s’anomenà Unimation
Ingrid Daubechies
Electrònica i informàtica
Física i matemàtica belga nacionalitzada nord-americana.
Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…
Raymond Samuel Tomlinson
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà conegut per Ray Tomlinson.
Graduat al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York el 1963, obtingué un màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology el 1965 Dos anys després s’incorporà a l’empresa BBN Technologies, on desenvolupà diversos sistemes operatius, entre els quals l’ARPAnet, per al qual el 1971 dissenyà un sistema de comunicació entre usuaris d’ordinadors diferents que posteriorment ha donat lloc al correu electrònic en la forma actual que identifica l’usuari i el domini separats pel signe @ Rebé, entre d’altres, un premi Webby de l’Acadèmia Internacional de Ciències i Arts digitals, el premi…
Martin Cooper
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova…
Shuji Nakamura

Shuji Nakamura
© National Academy of Engineering
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic japonès.
Graduat 1977 a la Universitat de Tokushima, treballà a la Nichia Corporation fins el 1999 En aquesta empresa obtingué, independentment d' Isamu Akasaki i Hiroshi Amano , el díode electroluminescent LED emprant un mètode propi i el 1993 inventà un mètode, comercialitzat aquest mateix any, per a la producció en massa de LED blancs d’alta lluminositat, caracteritzats per la seva eficiència, resistència i versatilitat en aplicacions altres que l’emissió de llum com ara l’esterilització i l’emmagatzematge de dades L’any següent obtingué el doctorat per la Universitat de Tokushima El 1999 fou…
Charles Simonyi

Charles Simonyi
© NASA
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà d’origen hongarès.
Estudià enginyeria informàtica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i s’especialitzà en matemàtiques i estadística Treballà per l’empresa americana Microsoft Office 1981-2002, per a la qual elaborà dos dels programes més venuts i utilitzats en l’àmbit internacional, Microsoft Word i Microsoft Excel El 2002 fundà, amb GKiczales, la seva pròpia empresa d’informàtica, Intentional Software, especialitzada en la programació intencionada Intentional Programming , que permet que els professionals de diferents àmbits defineixin una necessitat mitjançant conceptes informàtics i creïn el programa…
John Warner Backus
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà.
Començà la carrera de Química a la Universitat de Virgínia, però al cap de poc temps l’abandonà i s’allistà a l’exèrcit 1942 Més tard inicià els estudis de Medicina i s’inscrigué en una escola de tècnics de ràdio, on descobrí la seva habilitat per les matemàtiques Incorporat a IBM International Business Machines, treballà per millorar una de les calculadores electròniques de l’empresa 1949, i el 1954 publicà un projecte, que pretenia crear un llenguatge de programació proper a la notació matemàtica normal El resultat fou el FORTRAN Formula Translator, que tingué un èxit notable en el sector…
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium, considerat el…
Vinton Cerf
Electrònica i informàtica
Matemàtic i informàtic nord-americà.
El 1965 es graduà a la Universitat de Stanford, i el 1972 s’hi doctorà en informàtica Cap al 1970 ideà el protocol per a la xarxa ARPANET Advanced Research Project Network Els anys setanta, desenvolupà, amb Robert Kahn, els TCP/IP protocols de control de transmissió/protocols internet, que amplià des del càrrec de vicepresident de MCI Communications Corporations 1982-2005 Esdevingué el principal difusor d’ internet entre el gran públic, impulsant la creació del correu electrònic i altres serveis Del 1992 al 1995 fou president fundador de la Internet Society i el 1998 fou nomenat president de…
accelerador
Electrònica i informàtica
Dispositiu destinat a accelerar els electrons en un tub de raigs catòdics o en qualsevol altre tipus de tub electrònic.