Resultats de la cerca

Fou dissenyat inicialment per a sistemes UNIX

Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí  els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core

Permet muntar una partició d’una màquina remota com si es tractés d’una partició local i, per tant, compartir arxius entre diferents ordinadors de la xarxa

Originàriament es tractà d’un programari propietari utilitzat en l’entorn UNIX, però l’any 2000 se'n començà a distribuir una versió lliure per a entorns Linux És la base de l’escriptori CDE Common Desktop Environment Actualment l’ús de CDE en Linux és testimonial i són més populars els escriptoris KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment , que no estan basats en Motif, sinó en QT i en GTK, respectivament

Proporciona una completa biblioteca de components visuals anomenada Visual Component Library VCL Posseeix una potent eina de desenvolupament visual que permet reduir bona part de la tasca de programació en arrossegar amb el ratolí directament controls en els formularis corresponents Permet desenvolupar aplicacions per a plataformes Windows, Linux i NET El nom Delphi fa referència a l’oracle de Delfos i alludeix a la seva gran facilitat de connexió amb bases de dades d’Oracle Existeix una versió gratuïta, Kylix , per a sistemes Unix i Linux, i també hi ha versions lliures com Lazarus

Facilita la construcció de sistemes orientats a objectes distribuïts i permet la comunicació i interoperabilitat entre aplicacions de diferents fabricants, programades en diferents llenguatges, emplaçades en diferents màquines i plataformes, a través de la xarxa CORBA encapsula el codi original en paquets que contenen informació sobre les funcionalitats dels objectes i com utilitzar-les

Actualment és la segona empresa en producció de microprocessadors, darrere d’ Intel El 1975 produí el seu primer xip de memòria, una RAM coneguda com Am9102 i una sèrie de processadors en llesques de bits molt populars, la família Am2900 Aquest mateix any desenvolupà amb enginyeria inversa i comercialitzà el seu primer microprocessador compatible amb Intel, en aquell moment amb el 8080A El 1982 firmà un acord per a fabricar els processadors d’Intel, llavors el 8086 i el 8088 Més tard produí també els processadors 80286 d’Intel El 1986 Intel cancellà l’acord i impedí la fabricació del 80386 a…

Nasqué amb l’objectiu de millorar la presència del català en les noves tecnologies La seva actuació es desenvolupa tant en l’àmbit del programari lliure com a partir de convenis amb companyies propietàries de programes Entre les seves realitzacions cal esmentar la versió catalana dels navegadors Netscape , posteriorment sota el nom del projecte lliure Mozillaorg, que inclou el navegador Firefox i el programa de correu Thunderbird, la traducció del paquet ofimàtic OpenOfficeorg amb el suport de Sun Microsystems des del 2000, que ha esdevingut la principal opció…

Fundada per Charles "Chuck" Geschke  Cleveland, Ohio, 11 de setembre de 1939 - Los Altos, Califòrnia, 16 d’abril de 2021 i John Warnock Salt Lake City, Utah, 6 d’octubre de 1940 - 19 d’agost de 2023, produeix programari molt difós com ara Adobe Photoshop , Adobe Acrobat i Adobe Reader Adobe Photoshop és el paquet ofimàtic de retoc fotogràfic més reeixit Adobe Acrobat és un editor de documents en un dels formats més estesos, el PDF Portable Document Format , atesa la seva condició de format obert, de permetre xifrat i signatura del contingut, i de disposar d’un lector gratuït i àmpliament…

Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…