Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
verge
Electrònica i informàtica
Dit del suport magnètic (cinta, disquet, etc) que no conté informació i està, per tant, disponible per a l’enregistrament.
màquina síncrona
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa el rotor de la qual gira exactament a la mateixa velocitat que la del camp magnètic giratori.
La màquina síncrona és emprada correntment com a alternador i, en casos especials, també com a motor síncron
bobina de deflexió
Electrònica i informàtica
Bobina d’inductància generadora del camp magnètic que desvia el feix d’electrons en un tub d’imatge de televisió.
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes…
alternador
©
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.
Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també per mitjà d’…
magnetoscopi
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Videògraf que enregistra imatges i els sons associats, en una cinta magnètica, amb possibilitat de reproducció immediata en la pantalla d’un receptor de televisió.
És molt emprat, professionalment, als estudis de televisió per a l’enregistrament de programes, puix que permet d’efectuar-ne la difusió diferida De la mateixa manera que hom enregistra el so àudio en una banda magnètica hom pot enregistrar-hi la imatge vídeo si hom la converteix en un senyal elèctric El principal problema a resoldre per a aplicar les mateixes tècniques que en l’enregistrament del so és la major densitat d’informació que té el senyal de vídeo respecte al d’àudio i la major magnitud de les freqüències dels senyals, que poden assolir diversos megahertz mentre que en l’…
magnetoelèctric | magnetoelèctrica
Electrònica i informàtica
Dit de la màquina elèctrica o de l’aparell de mesura en els quals el camp magnètic és produït per imants permanents.
tor
Electrònica i informàtica
Física
Peça en forma de tor, de material ferromagnètic, destinada a fer de nucli magnètic en alguns tipus especials de transformadors i bobines.
Els tors són emprats sobretot en les memòries de ferrita memòria 4
llei de Faraday
Electrònica i informàtica
Llei fonamental de l’electromagnetisme, descoberta el 1831 i completada el 1845 per Neumann, que estableix que, en un circuit tancat sotmès a l’acció d’un camp magnètic variable, s’hi indueix una força electromotriu proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic abraçat pel circuit.