Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
arbre
Electrònica i informàtica
Tipus de dades en què els valors són arbres.
Els arbres, tant si són estructures de dades com si són tipus abstractes de dades, serveixen per a representar estructures complexes a la memòria dels ordinadors Els arbres de decisió, on cada branca o aresta que arrenca d’un node és una alternativa en la decisió que representa aquest node, són usats per a representar esquemes de solució de problemes o per a recordar l’estructura de decisions preses en un procés seguiment amb retorn Un arbre binari és aquell on cada node té com a màxim dos fills o branques, i on no és superflu el fet d’ésser el primer…
nom de domini
Electrònica i informàtica
Part final d’una adreça d’internet que indica la situació geogràfica d’un ordinador o el tipus d’organització a què pertany i el sector o empresa de què forma part.
Un nom de domini és, en el context del sistema de noms de domini, un nom per a identificar un cert objecte lògic o físic Permet associar a cada nom de domini un o mes registres de recurs, que contenen informació sobre l’objecte, com per exemple una adreça IP El sistema DNS entén que els noms de domini estan organizats jeràrquicament i que identifiquen els nodes d’un arbre de noms lògic Cadascun dels nodes en aquest arbre té associada una etiqueta, i el nom de domini d’un node és la concatenació de la seva etiqueta amb la dels nodes superiors, en ordre ascendent, fins a arribar a l’arrel de l’…
correu electrònic
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges personalitzats dins d’una xarxa.
Per extensió, conjunt de missatges rebuts o enviats Dins internet l’adreça de cada usuari té la forma usuari-domini, on el domini indica l’adreça IP del node de la xarxa on hi ha el servidor de correu electrònic de l’usuari en qüestió
xarxa d’accés
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa que permet la connexió d’un gran nombre d’usuaris i de dispositius finals amb el nucli de la xarxa (la part central de la xarxa és coneguda com a xarxa de transport).
Tracta les dades de cada usuari de manera individual, i finalitza en un node de la xarxa de transport, on les dades d’usuari poden agregar-se per al seu tractament Existeixen xarxes d’accés fixes amb cable coure, fibra òptica i sense fil Des del punt de vista tecnològic, hi ha diferents alternatives tant per a les fixes amb cable Ethernet, ADSL com per a les sense fil Wi-Fi, WiMAX, telefonia mòbil cellular
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
WMAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions entre diferents ubicacions dins d’una àrea metropolitana (per exemple, un campus universitari), de manera que estalvia la instal·lació de cables de fibra o de coure i el lloguer de les línies.
Les xarxes WMAN de banda ampla poden competir comercialment amb el cable i el satèllit en el mercat de les transmissions multimèdia pellícules, música, jocs El desplegament de la tecnologia WMAN es basa en l’estàndard 80216, especialment en les versions per a treballar per damunt d’11 GHz A l’Estat espanyol, s’ha alliberat la banda de 5 GHz per a aplicacions WMAN, mentre que l’altra banda d’interès, prevista per la ITU, és la de 27 GHz En el cas de la provisió de serveis multimèdia, poden ser xarxes LMDS Local to Multipoint Distribution Service , en què des d’un sol node emissor proveïdor s’…
xarxa multisalt
Electrònica i informàtica
Xarxa de comunicació on els equips terminals es comuniquen mitjançant diversos equips intermedis, els quals participen de la comunicació retransmetent la informació d’un punt a un altre cap al seu destí.
El terme es refereix normalment a tecnologies de xarxes sense fils En xarxes de cable, aquest concepte es coneix com a xarxa punt a punt commutada En l’àmbit de les xarxes sense fil, es parla de xarxes multisalt per contrast amb les xarxes d’accés basades en la comunicació amb una estació base o un punt d’accés que gestiona les comunicacions de tots els terminals al seu abast En una xarxa multisalt, els terminals poden participar en comunicacions alienes agafant el rol de node intermedi encarregat de la retransmissió Els dos conceptes es poden combinar per ampliar la cobertura d…
bus
Electrònica i informàtica
Interconnexió, per mitjà de dos o més conductors en paral·lel, d’un grup de dispositius digitals, com també la disposició espacial més senzilla de les xarxes informàtiques.
Així, una xarxa amb una disposició o estructura o topologia en bus consisteix en una línia de transmissió oberta on hom connecta directament els terminals, mitjançant les interfícies adequades La disposició en arbre és una generalització de l’anterior el bus arrenca d’una capçalera i es bifurca successivament en branques, cadascuna de les quals té també estructura de bus Si hi ha una connexió directa entre tots els terminals i un node central, hom parla de disposició en estrella I si el bus consisteix en un seguit de línies en circuit tancat, equipades de repetidors des d’on es…
internet
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d’abast mundial.
Nasqué a partir d’un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l’eventualitat d’un atac massiu especialment nuclear, la comunicació no pogués ser mai completament desactivada Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l’estat de la xarxa El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el projecte, inicià la connexió…
MareNostrum

El MareNostrum, instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona, dins la Torre Girona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…