Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
carpeta
Carpetes (a dalt) i fitxers (a baix)
Electrònica i informàtica
Conjunt de fitxers agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne la utilització i l’administració.
Lluís Marquet i Ferigle
Electrònica i informàtica
Enginyer en electrònica i lexicògraf.
Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990, Diccionari del…
oscil·loscopi
A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
fusible
Fusible fixat en el dispositiu de connexió de la xarxa (a dalt) i parts del cartutx (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu de protecció del circuit o conjunt de circuits d’un aparell, d’una instal·lació, etc, contra les sobrecàrregues o els curtcircuits accidentals.
Conté un fil o element fusible metàllic que és recorregut pel corrent de l’aparell a protegir i que obre el circuit en fondre's per un excés de corrent Hi ha diversos tipus de fusibles els més corrents són de rosca i els de cartutx Per a aplicacions especials hom empra també fusibles retardats i fusibles d’acció ràpida o extraràpida
interruptor
Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
impressora
Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que penetren en unes…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5…
tiristor
A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
pantalla
A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat i, finalment…