Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bufament
Electrònica i informàtica
Acció d’extingir l’arc en un interruptor automàtic, disjuntor, etc.
Pot ésser realitzat mitjançant un corrent fort d’aire comprimit o, més correntment, per mitjà d’un camp magnètic creat per una bobina, procediment anomenat bufament magnètic
Hispano Olivetti
Electrònica i informàtica
Empresa constituïda el 1929 a Barcelona, la primera filial a l’estranger de la fàbrica de màquines d’escriure Olivetti d’Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà.
Després de la Guerra Civil de 1936-39, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim El 1942 creà una empresa comercialitzadora —Comercial Mecanogràfica— absorbida el 1980 La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el ram de la informàtica El 1985 facturà 23394 milions de pessetes, amb una plantilla de 1700 empleats
C++
Electrònica i informàtica
Llenguatge informàtic imperatiu amb característiques d’orientació a objectes, però que manté la compatibilitat històrica amb el llenguatge C.
Bjarne Stroustrup desenvolupà aquest llenguatge als Laboratoris Bell, com una capa de programari sobre el C per dotar-lo de característiques d’orientació a objectes El fet d’estar basat en el llenguatge C constitueix alhora el punt fort i el punt feble del C++ permet una migració suau dels programadors i reutilitzar tot el codi escrit amb C, però també usar el C++ en estil C, amb la qual cosa es perden els avantatges de l’orientació a objectes De fet, la filosofia del C i la del C++ són del tot oposades el C és un llenguatge que assumeix que el programador és un expert i, per…
PROLOG
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació utilitzat en intel·ligència artificial.
És caracteritzat pel fet d’incorporar un motor d'inferències Desenvolupat a principi dels anys setanta per Alain Colmerauer i Philippe Roussel, de Marsella, el seu ús rebé un fort impuls davant la decisió dels japonesos d’adoptar-lo com a llenguatge per al desenvolupament dels anomenats ordinadors de cinquena generació La idea del PROLOG és que la tasca del programador s’ha de reduir a especificar el problema a resoldre, i deixar que el sistema informàtic decideixi com resoldre'l a partir de l’especificació donada Per a l’especificació s’usa una restricció de la forma clausular…
Marvin Lee Minsky

Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que…
Oracle
Electrònica i informàtica
Companyia informàtica nord-americana amb seu a Redwood City, Califòrnia.
Fou creada l’any 1977 per Larry Ellison, Bob Miner i Ed Oates Ellison en fou conseller delegat fins el 2014, i des d’aleshores n’ocupa la presidència executiva Es dedica al desenvolupament de maquinari i programari, especialment sistemes de bases de dades, entre els quals hi ha Oracle 1979, denominació que el 1983 substituí els noms inicials de la companyia Software Development Laboratories, SDL, fins el 1979, i Relational Software Inc, RSI A l’inici, els principals clients d’Oracle eren l’exèrcit i l’administració dels Estats Units Posteriorment diversificà els serveis a l’empresa privada…
fotodetector
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor utilitzat per a convertir energia lluminosa en energia elèctrica.
Els fotodetectors són molt importants en sistemes de comunicació per fibra òptica, on operen en la regió de l’infraroig proper 0,8 a 1,6 μm de longitud d’ona En aquests sistemes, llur missió és la desmodulació de senyals òptics, és a dir, la conversió en senyals elèctrics, que més tard són amplificats i finalment processats Per aquestes aplicacions els fotodetectors han de tenir característiques molt rigoroses, com ara alta sensibilitat en les longituds d’ona en què treballa el sistema, gran velocitat de resposta i mínim soroll, i han de poder funcionar amb petites intensitats de corrent i…
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
transfasador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic, anomenat també transistor òptic, desenvolupat als Bell Laboratories el 1978, que consisteix en una làmina de cristall semiconductor travessada per dos raigs de llum, un de fort i un de feble, de manera que aquest darrer actua com a excitador o regulador del raig principal; les propietats d’aquest dispositiu depenen del gruix del cristall i de la situació i característiques dels raigs lluminosos.
És l’equivalent òptic del transistor electrònic i permet de fer circuits en què aquest pot actuar com a amplificador o com a element biestable, amb una rapidesa més elevada que els transistors clàssics
Informàtica 2018
Electrònica i informàtica
Avui en dia, quan es parla d’informàtica, en el fons es fa referència a molts aspectes tecnològics i a aplicacions que se’n deriven A més dels dispositius físics ordinadors, telèfons intelligents, els sistemes operatius, els navegadors i les aplicacions més o menys tradicionals, hi ha molts més elements a tenir en compte robòtica assistencial, sistemes anomenats intelligents dotats d’intelligència artificial, la internet de les coses, la realitat virtual i augmentada, les simulacions, els sistemes dotats d’ubiqüitat, l’anomenada informàtica en núvol, la supercomputació i moltíssimes opcions…