Resultats de la cerca

Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors emissor, base i…

Anomenat també pila secundària o transformador diferit És format per dos elèctrodes submergits en un bany comú L’un fa de placa positiva i l’altre de negativa Les característiques més importants són el cabal o intensitat que pot descarregar la potència disponible als borns la quantitat en Ah que pot retornar i que depèn del règim de descàrrea la quantitat d’energia que pot alliberar el rendiment en quantitat, és a dir, la relació per quocient entre els A-h retornats i els rebuts durant la càrrega el rendiment d’energia o relació per quocient entre l’energia alliberada i l’absorbida Hi ha…

Els contactes són elements essencials en aparells o dispositius on es dóna una interrupció periòdica del circuit accionada per l’operador o bé pel mateix aparell, automàticament Solen ésser constituïts per metalls o aliatges de baixa resistència elèctrica i que presenten un desgast molt petit amb el funcionament sovint són recoberts d’argent o bé d’or Segons la funció, poden ésser principals o auxiliars, i segons la construcció, de ganiveta, de ressort, de fricció, etc Els contactes són emprats en els interruptors, relés, contactors, disjuntors, connectors, etc

Les més emprades en el camp de les microones han estat la línia bifilar parallela i el cable coaxial Però amb la integració dels circuits de microones, és a dir, el muntatge de components miniaturitzats sobre un únic substrat, s’ha desenvolupat una nova família de línies de transmissió planars La més emprada és la microstip i per a certes aplicacions particulars la stripline , coplanar i de ranura, entre d’altres Els substrats més emprats són l’alúmina i plàstics especials, amb capes conductores de coure, dipositat electrolíticament o de làmina adherida, composts d’argent…

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…