Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
jocs electrònics
Electrònica i informàtica
Sèrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electrònics i que funcionen generalment de forma interactiva.
Actualment n'hi ha una gamma molt extensa i entre ells hom pot distingir els jocs d’estratègia dames, escacs, bridge , etc, que són veritables ordinadors programats per a jugar-hi, els jocs o màquines recreatives electròniques , que acostumen a ésser installats en locals i establiments públics i que van proveïts d’una gran pantalla on hom pot seguir l’evolució del joc combats diversos, lluites espacials, etc i els jocs de vídeo o videojocs , que hom practica sobre la pantalla d’un televisor domèstic tennis, futbol, pilota basca, tir, etc Els jocs d’estratègia es limiten a realitzar un…
Beam Position Monitor
Electrònica i informàtica
Procediment utilitzat pels equips emprats per a la detecció de la posició del feix en acceleradors de partícules.
Els més freqüents són els que es basen en tecnologia d’elèctrodes electroestàtics i els que es basen en elèctrodes de tipus magnètic
fotovoltaic | fotovoltaica
Electrònica i informàtica
Dit dels dispositius que es basen en l’efecte fotovoltaic.
WWAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions a través de xarxes de gran abast, siguin públiques o privades, en àrees geogràfiques extenses (com ara una ciutat, un país), mitjançant antenes o sistemes satèl·lit.
Incorporen tècniques de telefonia cellular, i es basen en tecnologies com ara les GSM, GPRS, UMTS o WiMAX, entre d’altres
lent electrònica
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de desviar o d’enfocar un feix electrònic.
Poden ésser electromagnètiques o electroestàtiques Les lents electromagnètiques es basen en l’acció d’un camp magnètic, creat per bobines, mentre que les lents electroestàtiques funcionen per l’acció d’un camp elèctric i empren condensadors o plaques electroestàtiques polaritzades Les lents electròniques constitueixen el fonament de l'òptica electrònica
capa de Heaviside
Electrònica i informàtica
Capa de l’atmosfera, situada entre els 80 i els 120 km d’altitud.
Rep també el nom de capa E i és la principal component de la ionosfera Les ones radioelèctriques de freqüència menor de 6 MHz que arriben a aquesta capa són reflectides una altra vegada cap a la Terra, propietat en la qual es basen les transmissions de ràdio a llarga distància L’existència d’aquesta capa fou postulada per Heaviside i, independentment, per AEKennelly
X Window
Electrònica i informàtica
Interfície gràfica d’usuari (GUI) desenvolupada la dècada del 1980 pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb l’objectiu de dotar d’interfície gràfica els sistemes UNIX.
Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows
xarxa d’àrea corporal
Electrònica i informàtica
Xarxa que comunica diferents dispositius de petites dimensions i baix consum de potència, típicament sensors, col·locats al cos humà.
Les aplicacions més evidents d’aquesta tecnologia són en l’àmbit de la telemedicina, la seguretat i l’esport Aquestes aplicacions es basen en la recollida de mesures sobre el mateix cos constants vitals o sobre el seu entorn humitat, temperatura, nivells de radiació, etc mitjançant diferents sensors repartits pel cos d’una persona Fent servir tecnologies de comunicacions sense fils, aquests sensors es comuniquen amb una unitat central, la qual pot fer d’enllaç amb una altra unitat, fora de la BAN És coneguda també com a xarxa d’àrea corporal sense fils WBAN
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric,…
oscil·lador

L’oscil·lador de Calpitts es compon essencialment d’un circuit LC en paral·lel connectat entre col·lector i la base d’un transistor, i genera un corrent sinusoidal d’amplitud constant
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Circuit, dispositiu, aparell, etc, destinat a produir oscil·lacions elèctriques.
En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra anomenats sovint en aquests casos oscilladors de relaxació Hi ha nombrosos tipus d’oscilladors, coneguts amb noms diversos de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase , etc són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong , el pont de Wien , el dinatró , etc Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscillant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les seves pèrdues…