Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
botó
Electrònica i informàtica
En les interfícies gràfiques, icona que, en fer-hi un clic, al damunt executa una determinada acció.
Sovint els botons es concentren en les barres d’eines
polsador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dispositiu amb un botó que, en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits elèctrics.
Hom l’anomena també botó polsador i és emprat en nombrosos casos per a posar en funcionament un aparell o una màquina, per a parar-los, per a fer un comandament a distància, etc Pot actuar directament o bé mitjançant un aparell auxiliar, com ara un relé, un contactor, etc
sintonia
Electrònica i informàtica
Situació consistent en el fet que la freqüència de ressonància d’un circuit sintonitzat coincideix amb la del senyal aplicat.
En els aparells receptors l’ajust de sintonia permet d’obtenir la resposta màxima i és fet mitjançant un botó de sintonia que acciona un condensador variable dit de sintonia A vegades hi ha, a més, botó de sintonia fina , que permet l’ajust amb més facilitat i més precisió
drag and drop
Electrònica i informàtica
En les interfícies gràfiques, característica que permet especificar accions a base de moure icones des d’una posició a una altra.
L’acció de moure una icona des d’una posició a una altra s’anomena arrossegar, i consta de l’acció d’agafar la icona per començar el seu moviment, el moviment en si mateix estirar i l’acció de deixar anar la icona tirar per indicar la fi d’aquest moviment La manera més habitual d’agafar una icona és apuntant-la i fer-hi mig clic al damunt en el cas d’usar un ratolí això significa polsar-ne el botó, però sense deixar-lo anar el moviment es fa movent el cursor amb el moviment del ratolí i es deixa anar la icona fent el mig clic restant deixar anar el botó del ratolí…
contactor

Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància, enviant o…
rellotge de temps real
Electrònica i informàtica
Circuit integrat que realitza les funcions de rellotge amb calendari en els ordinadors.
Es manté en funcionament quan l’ordinador està apagat gràcies a una pila de botó que també alimenta la memòria CMOS que conté la informació de la BIOS
prémer per parlar
Electrònica i informàtica
En comunicacions, mecanisme que permet la comunicació de veu semidúplex en xarxes ràdio, prement un botó per parlar i alliberant-lo per escoltar.
El mecanisme prémer i parlar permet comunicacions un a un o entre diversos interlocutors Aquestes comunicacions són semidúplex, cosa que significa que només un únic interlocutor pot parlar a la vegada Aquest mètode de comunicació també s’ha incorporat sobre telèfons mòbils, que pretenen utilitzar el sistema prémer i parlar fent servir xarxes de telefonia mòbil cellular i Wi-Fi
acumulador

Secció d’una bateria d’acumuladors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de transformar l’energia elèctrica que rep en energia química per a retornar-la després, bé que amb algunes pèrdues.
Anomenat també pila secundària o transformador diferit És format per dos elèctrodes submergits en un bany comú L’un fa de placa positiva i l’altre de negativa Les característiques més importants són el cabal o intensitat que pot descarregar la potència disponible als borns la quantitat en Ah que pot retornar i que depèn del règim de descàrrea la quantitat d’energia que pot alliberar el rendiment en quantitat, és a dir, la relació per quocient entre els A-h retornats i els rebuts durant la càrrega el rendiment d’energia o relació per quocient entre l’energia alliberada i l’absorbida Hi ha…