Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
amplificador magnètic
Electrònica i informàtica
Amplificador de senyals elèctrics que funciona segons un principi electromagnètic.
Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’autosaturació…
relé
Relé
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble.
Els relés poden ésser electromagnètics, tèrmics, electrònics, etc Els relés electromagnètics , els més corrents, consten d’un electroimant que en ésser accionat atreu una armadura mòbil, la qual amb el seu moviment provoca el tancament o l’obertura d’un o més circuits principals i auxiliars, mitjançant una sèrie de contactes Hi ha relés per a corrent continu i per a corrent altern Poden ésser constructivament de diversos tipus d’armadura articulada, de nucli desplaçable, de balancí, de disc d’inducció, de cilindre d’inducció , etc Segons llurs finalitats, poden ésser de màxima, de mínima,…
impuls
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada molt breu i de forma normalment rectangular, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.
Sovint es repeteix a una freqüència determinada
disrupció
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid o bé en un espai aïllant líquid o gasos quan la tensió aplicada arriba a un cert valor, anomenat tensió disruptiva o de perforació.
EL corrent elèctric resultant produeix efectes diversos, com ara l’escalfament, que pot arribar a destruir l’aïllant perforació tèrmica, la creació d’un camp electroestàtic intens amb forces superiors a les de cohesió perforació elèctrica, la ionització en el cas d’un gas, etc descàrrega
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…