Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
computació distribuïda
Electrònica i informàtica
Model informàtic que emula el comportament d’un supercomputador mitjançant la creació d’una enorme xarxa d’ordinadors de capacitat corrent.
Els ordinadors són cedits de manera parcial per voluntaris d’arreu del món, els quals reben a través d’internet un programari que permet que cada màquina resolgui un cert nombre de càlculs i en remeti els resultats a un únic servidor
electrodinàmica quàntica QED [electrodinàmica quàntica]
Electrònica i informàtica
Teoria quanticorelativista de la interacció matèria-radiació.
La clau del model està en la idea que la interacció electromagnètica és transmesa gràcies a l’intercanvi de fotons, els quals són descrits mitjançant camps Les prediccions teòriques de l’electrodinàmica són les més precises de la física En un experiment realitzat el 2010 que mesurà el radi del protó en àtoms d’hidrogen en què els electrons havien estat substituïts per muons negatius, s’obtingué un valor significativament més baix per aquest que el que s’acceptava fins aleshores, de manera que hom s’està replantejant la precisió de l’electrodinàmica quàntica, o com a mínim la manera com s’han…
màquina automàtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
Cal distingir entre una màquina ja projectada d’origen per a ésser automàtica i una màquina que exigeix més o menys participació humana i que ha estat automatitzada mitjançant elements mecànics, elèctrics, pneumàtics, etc La majoria d’aquestes màquines són destinades a efectuar un treball determinat màquines energètiques , i poden ésser passives o actives , segons que l’energia de sortida sigui inferior o superior, respectivament, a la d’entrada Hi ha també màquines de senyals , d’aparició més recent, que són destinades a manipular senyals d’informació són emprades per a fer càlculs…
graella de càlcul
Electrònica i informàtica
Grup d’ordinadors, destinats a efectuar càlculs de gran complexitat, que s’interconnecten a través d’internet.
També és coneguda pel nom anglès grid
operacions de coma flotant per segon
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura de la velocitat de càlcul d’un supercomputador, especialment quan es refereix a càlculs científics.
Dóna la mesura, amb el sistema aritmètic de la coma flotant, del nombre d’operacions que l’ordinador pot fer per unitat de temps
animador
Electrònica i informàtica
En animació digital, persona que crea els fotogrames clau que després generaran la sensació de moviment a partir de càlculs d’interpolació.
MareNostrum

El MareNostrum, instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona, dins la Torre Girona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…
mineria
Electrònica i informàtica
Tècnica informàtica que consisteix a fer càlculs repetidament mitjançant el mètode de prova i error per resoldre el repte associat a una prova de treball.
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i possibilitat d’…
processament de dades
Electrònica i informàtica
Execució sistemàtica d’una seqüència d’operacions realitzades amb dades (com ara manipular, refondre, sortejar, fer-hi càlculs, etc) sobretot si hom les fa amb maquinària adequada i de manera automàtica, generalment electrònica.