Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
memòria

A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica de la correspondència de bits per a la…
procés conversacional
Electrònica i informàtica
Tècnica que permet d’establir una comunicació flexible i contínua, en temps real, entre cada usuari i l’ordinador.
En processos conversacionals cada instrucció donada al sistema per l’usuari normalment des d’un terminal de pantalla i teclat és examinat, traduït i, si cal, executat en un temps raonable en termes comparables al temps de reacció humana
rellevància
Electrònica i informàtica
Grau d’importància que un motor de cerca atorga a cada resultat a l’hora d’establir-ne l’ordre de presentació.
Els criteris d’ordenació de resultats depenen de l’algorisme característic de cada motor, que pot tenir en compte diferents paràmetres per exemple, el percentatge de paraules que coincideixen amb les introduïdes a la finestra de cerca, el nombre de vegades que aquestes paraules apareixen en una web indexada, etc Aquests criteris no han de coincidir forçosament amb la utilitat que l’usuari troba en la informació subministrada
wiki
Electrònica i informàtica
Lloc web de col·laboració en què cada internauta visitant pot participar en la redacció del seu contingut.
El terme “wiki” prové del hawaià wiki wiki , que vol dir ‘ràpid’ Un lloc wiki ofereix una interfície de treball simple, que es converteix en una eina efectiva per a l’escriptura en collaboració Per això els llocs wiki cada vegada són més utilitzats en empreses i comunitats com a webs i intranets més econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement També hi ha molts projectes oberts al públic en general, que són accessibles per a tothom que disposi de connexió a internet i que permeten fer edicions, amb filtre previ o sense El lloc wiki més conegut a la xarxa és la Wikipedia…
caràcter
Electrònica i informàtica
Cada un dels signes d’un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com aïllats.
Un caràcter pot ésser representat per exemple mitjançant un joc ordenat d’impulsos o de xifres binàries bits i també, bé que no sempre, gràficament el fet que un caràcter sigui representable gràficament o no, depèn de cada màquina així no totes les impressores o pantalles poden representar caràcters com ara la ç o els de control
protocol de control de transmissió
Electrònica i informàtica
Protocol la finalitat del qual es transferir dades i controlar la informació de manera que se’n garanteixi l’entrega dins la xarxa, assegurant que cada conjunt de dades arribi correctament al seu destinatari.
Procedent de les xarxes Arpanet, posteriorment s’incorporà a les xarxes internet Juntament amb el protocol d’internet IP forma el TCP/IP protocol d’internet, sobre el qual treballen gran quantitat d’aplicacions i que forma l’esquelet dels protocols de les xarxes internet i Intranet, independentment del sistema operatiu en què treballi cada ordinador Aquest protocol, o TCP, detecta errors en la transmissió o pèrdues de dades, i força retransmissions fins que la recepció és correcta i completa
llista
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual cada element pot contenir (a més dels operands o de les intruccions) punters cap a d’altres elements, informació sobre ell mateix (per exemple, el nombre de posicions que ocupa) i informació sobre la relació de l’element amb d’altres elements de l’estructura.
Cada llenguatge de programació defineix detalladament el seu propi concepte de ‘llista’ Les llistes es fan servir sovint quan l’emmagatzematge seqüencial d’elements no és aplicable o convenient
camp
Electrònica i informàtica
En un fitxer, subdivisió d’un enregistrament que equival a la quantitat més petita de dades que, des d’un cert punt de vista, hom pot considerar com una sola entitat; per exemple, en una aplicació de control d’estocs cada línia d’albarà pot ben bé ésser un camp.
En particular, grup de columnes de fitxa perforada o de posicions de pantalla el contingut de les quals representa una entitat única per exemple, un conjunt de tres columnes o posicions, cada una representant una xifra decimal, és un camp que permet representar els nombres de 0 a 999
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina