Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
brancament
Electrònica i informàtica
Punt d’un programa en què és seleccionada una alternativa entre diverses de possibles, normalment dues, segons algun criteri com és l’estat d’un o de diversos indicadors.
Generalment la selecció determina quina de les diverses seqüències d’instruccions caldrà executar immediatament després
commutador
Electrònica i informàtica
Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles.
És corrent que aquesta selecció determini quina de diverses seqüències d’instruccions caldrà executar, però en aquest cas la decisió presa es manté mentre no es modifica el commutador en contrast amb la selecció feta per brancament, en què cal repetir la decisió cada vegada que s’hi passa
polimorfisme
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet fer declaracions i definicions on, en el lloc de l’especificació d’un tipus, s’hi pugui fer aparèixer l’especificació d’un conjunt de tipus.
El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’encapsulació, és una de les…
asserció
Electrònica i informàtica
Proposició que assegura que en un determinat punt d’un programa es compleix certa condició.
Els casos més habituals d’assercions són les precondicions propietats que cal que compleixin les dades per a poder executar un fragment de codi determinat, les postcondicions propietats que compleixen les dades un cop s’ha executat un segment de codi determinat, els invariants de les iteracions propietats que compleixen les dades en pas de la iteració i els invariants de la representació propietats que compleix la representació de les dades, independentment del valor exacte que contingui Les assercions permeten entendre el comportament d’un programa, i raonar sobre la seva validesa per tant,…
biblioteca d’enllaç dinàmic
Electrònica i informàtica
Biblioteca de mòduls de codi executable que es munten en temps d’execució.
En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de les biblioteques d’enllaç dinàmic…
antivirus
Electrònica i informàtica
Dit del programa capaç de contrarestar l’efecte d’un virus.
La majoria d’aquests programes detecten i netegen el programa infestat pel virus fins i tot n'hi ha que, a més, l’immunitzen més o menys eficaçment Així cal distingir genèricament entre programes detectors, eliminadors o reparadors i protectors Per a la detecció dels virus s’usen diferents tècniques La més simple és la detecció de virus coneguts l’antivirus coneix exactament la seqüència binària d’alguns virus és a dir, el seu codi, i això li permet fer una cerca per tots els fitxers del sistema per a veure si detecta aquesta seqüència El problema d’aquesta tècnica és la seva temporalitat…
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
oscil·loscopi
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
Informàtica 2016
Electrònica i informàtica
Els microprocessadors de l’any La veritable ànima dels sistemes informàtics, ordinadors, tauletes digitals o telèfons intelligents està en el seu microprocessador Avui dia, el que millor els caracteritza és el nombre de nuclis que tenen i la freqüència gigahertzs o Ghz a la qual funcionen Per això, s’acostumen a qualificar amb aquestes dues característiques Tanmateix, la microarquitectura del sistema resulta fonamental i fa que sigui insuficient basar les seves característiques tan sols en els nuclis i la freqüència Així, les dues marques de microprocessadors amb més presència avui en el…
Informàtica 2009
Electrònica i informàtica
En període de crisi, no acostuma a haver-hi un excés de novetats quant a dispositius Enguany s'ha recordat el naixement de la popular xarxa de xarxes, o internet, ara fa ja quaranta anys, i les seves principals aplicacions, del tot impensades quan internet va començar El 2009 alguns vells projectes van fer realitat algunes de les seves promeses, com va passar amb l'anomenat cloud computing 'computació en núvol' Finalment, la mala acollida del Windows Vista, de Microsoft, va obligar a presentar, molt abans del previst, el nou sistema operatiu de Microsoft, el Windows 7, tot i que el mercat ja…