Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica de la …
descodificar
Electrònica i informàtica
Recuperar el joc de caràcters original aplicant a l’inrevés el joc de regles que caracteritzen un codi donat.
Només és possible descodificar quan el codi usat defineix una correspondència biunívoca entre els dos jocs
latència
Electrònica i informàtica
Temps transcorregut entre la generació, la captura o la recuperació d’un element multimèdia i la seva presentació a l’usuari d’un entorn virtual.
Una latència alta pot causar cibertrastorn i sensació de mareig a causa de la manca de correspondència entre la visió virtual i la posició del cap de l’usuari
paràmetre S
Electrònica i informàtica
Paràmetre que descriu sistemes lineals amb diversos ports d’entrada i sortida, generalment utilitzat en aplicacions de microones.
Els paràmetres S tenen correspondència amb conceptes físics relacionats amb la transmissió i la reflexió de la potència elèctrica L’analitzador de xarxes és l’aparell electrònic que es fa servir per a mesurar aquest tipus de paràmetres
regles de codificació
Electrònica i informàtica
Conjunt de convencions que defineixen la correspondència entre jocs de caràcters associada a un codi.
mapa
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades els valors de les quals tenen una correspondència amb els d’un altre conjunt.
dessincronització espacial
Electrònica i informàtica
Manca de correspondència temporal entre la posició i el moviment dels elements que intervenen en un entorn virtual.
Té lloc quan la freqüència de mostratge és baixa, i pot provocar que l’usuari no gaudeixi d’una experiència òptima
Lluís Marquet i Ferigle
Electrònica i informàtica
Enginyer en electrònica i lexicògraf.
Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990, Diccionari del…
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un senyal…
codi
Electrònica i informàtica
Correspondència entre els caràcters d’un joc (anomenat joc d’origen
) i els caràcters d’un altre joc (anomenat joc resultant
) d’acord amb un conjunt de convencions anomenades regles de codificació
.
Atès que els ordinadors treballen amb senyals elèctrics, l’únic codi que la màquina pot entendre és l’absència o presència de senyal, o sigui el codi binari sistema binari aquest és l’anomenat llenguatge de màquina Inicialment l’operador que es volia comunicar amb la màquina havia de donar-li totes les instruccions en sistema binari, però atesa la gran facilitat de cometre errors, foren creats els llenguatges simbòlics, com és ara l’Algol, Cobol, Fortran, Basic, etc, els quals són traduïts pel mateix ordinador al llenguatge de màquina