Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
efecte piroelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen característic de certs cristalls consistent en la producció de càrregues elèctriques en ésser escalfats o refredats.
És un fenomen de polarització provocat per la desigualtat de temperatura, propi dels cristalls hemièdrics
efecte piezoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen característic de certs cristalls, que consisteix en l’aparició de càrregues elèctriques o d’una diferència de potencial entre llurs cares oposades per efecte d’una deformació deguda a l’aplicació d’una força mecànica o d’una vibració.
És un fenomen de polarització que es manifesta notablament en la sal de Rochele i en el quars, entre altres cristalls piezoelèctrics
efecte electroòptic
Electrònica i informàtica
Física
Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.
Els cristalls que tenen aquesta propietat són emprats com a moduladors de llum
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones…
electrònica de l’estat sòlid
Electrònica i informàtica
Estudi de les propietats electròniques dels semiconductors i dels cristalls utilitzats com a tals.
epitàxia
Electrònica i informàtica
Tècnica de creixement de cristalls consistent en la deposició d’àtoms del material desitjat sobre un substrat.
Segons la tècnica del deposició hom parla d' epitàxia en fase líquida LPE, epitàxia en fase de vapor VPE, epitàxia de feix molecular MBE creixement d’un cristall
ferroelectricitat
Electrònica i informàtica
Producció d’una polarització elèctrica espontània i reversible en determinats cristalls en ésser sotmesos a l’acció d’un camp elèctric exterior.
Entre les substàncies on l’efecte és més notable cal esmentar el titanat de bari i la sal de Rochelle Aquestes substàncies presenten, a més, histèresi dielèctrica, de manera que la gràfica D/E té una forma semblant a la B/H de les substàncies ferromagnètiques la permitivitat ε és variable, segons el valor del camp i la temperatura Aquesta propietat desapareix en el punt de Curie, i té aplicació en la conversió directa de calor en electricitat
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…