Resultats de la cerca

Consisteix, bàsicament, a decidir quina eina de cerca és la més apropiada per a cada cas i a triar la cadena de caràcters més adequada per a començar-la La manca d’estratègia prèvia provoca un gran nombre de resultats inútils, coneguts amb el nom de soroll documental

El planificador de baix nivell selecciona la tasca que haurà d’activar el distribuïdor, basant-se en el temps que porta esperant cada tasca, les prioritats d’execució i els recursos lliures És per tant el responsable de la gestió de la multi-tasca del sistema El planificador d’alt nivell, en canvi, en decidir quines feines entren al sistema, és el responsable de la càrrega d’aquest

L’ús de les directives és útil per a escriure programes capaços d’executar-se en entorns diferents, ja que permeten consultar, en el moment de la traducció del codi font, els paràmetres de l’entorn d’execució, i decidir en conseqüència quin és el fragment de codi que cal utilitzar i traduir En alguns casos les directives són interpretades i executades directament pel compilador o el muntador, mentre que en d’altres requereixen la presència d’un precompilador

Les dades que s’empaqueten són el missatge a transmetre, l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i d’altres informacions per al control i la gestió de la transmissió Cal tenir present, però, que sovint, per causa de la llargada del missatge, o per raons de seguretat en la transmissió, el missatge es divideix en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Així, el procés d’empaquetar ha de decidir quines són les unitats de missatge a enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a cadascuna d’aquestes…

Sota aquest protocol, els fitxers binaris a transmetre es tradueixen en un format de text tipus ASCII per tal de poder-los transmetre com si només es tractés de text un cop rebut el missatge, el receptor s’ha de preocupar de recuperar el codi binari original Per fer-ho es basa en l’extensió del document rebut per decidir el tipus del fitxer original gràfics, música, etc I aquest és precisament el seu punt feble el mecanisme de descodificació no depèn del contingut de les dades rebudes, sinó del nom que s’ha donat a aquestes d’aquesta manera, de vegades no es pot recuperar el…

En el protocol de paquets, els missatges que s’han de transmetre, sigui per la seva longitud, sigui per qüestions de seguretat, es divideixen en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Cadascun d’aquests missatges s’empaqueta comprimeix juntament amb l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i també amb altres informacions per al control i gestió de la transmissió Així, el procés de compressió ha de decidir quines són les unitats de missatge que s’han d’enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a…

En les memòries externes, com els discs, cada partició és un espai d’adreces independent, que es comporten com memòries virtuals independents Així, la creació de dues particions en un disc dur, per exemple, dóna la sensació a l’usuari que posseeix dos discs durs diferents La independència de les particions és tal que cada partició pot emmagatzemar dades en un format diferent del de les altres En alguns sistemes hom pot escollir en el moment de l’arrencada de la màquina quin sistema operatiu vol utilitzar això és possible, en el cas que les alternatives ofertes siguin de sistemes operatius amb…

La finalitat d’un vocòder és poder emmagatzemar o transmetre digitalment la veu humana amb menys bits dels que serien necessaris si en fes un simple procés de mostreig Són codificadors específics per a la veu, i no s’utilitzen per a la música, que ja té altres tipus de codificadors MP3 En la implementació d’un vocòder hi ha dues fases la d’anàlisi de la veu, en què s’extreuen unes característiques paràmetres que són les que permeten transmetre o emmagatzemar la veu de forma més eficient que si es fes directament a partir de les mostres del senyal vocal, i la de síntesi, que permet reproduir…

Un cert nombre de formes bàsiques i totes les de les peces anteriorment dissenyades pel sistema són emmagatzemades i a disposició del dissenyador, el qual tria la forma convenient, la fa visualitzar per una pantalla gràfica o bé la fa dibuixar per un traçador i procedeix a modificar-la pas a pas fins a aconseguir que adopti la forma volguda Un sistema DAO també conegut per l’acrònim anglès CAD Computer-Aided Design és constituït per un ordinador convencional, dotat amb un sistema d’emmagatzematge de dades de gran capacitat unitats de disc dur o de cinta magnètica, i un conjunt de perifèrics…