Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
estoreta del ratolí
Electrònica i informàtica
Peça generalment de cautxú, tova o semirígida, amb una base antilliscant, sobre la qual hom desplaça el ratolí.
emmascarament del so
Electrònica i informàtica
Fenomen segons el qual un so s’interfereix amb un altre i el fa inaudible.
Normalment és a causa d’una diferència molt gran entre els volums dels dos sons, que fa que el sentit de l’oïda només distingeixi el més alt
tema del moment
Electrònica i informàtica
Tema més piulat en un moment concret en una plataforma de microblogs.
tecnologia del SiC
Electrònica i informàtica
Tecnologia emprada per a la fabricació de transistors MESFET de microones.
Suporten amplades de banda de desenes de GHz, i altes densitats de potència fins a desenes de watts per millímetre, a més de permetre fortes excursions de la tensió d’entrada
latència de seguiment del cap
Electrònica i informàtica
Latència entre el moment en què l’usuari d’un entorn virtual mou el cap i el moment en què la imatge mostrada es reajusta a aquest moviment.
taxes de dades millorades per a l’evolució del GSM
Electrònica i informàtica
Tecnologia per a la interfície aire —segment entre el terminal d’usuari i l’estació base— en telefonia mòbil de tercera generació (3G), que facilita la transmissió de continguts multimèdia UMTS).
Fa una transmodulació des de la modulació en GMSK del sistema GSM a un altre en 8-PSK, tres vegades més eficient en velocitat de dades, amb la qual cosa pot arribar fins a 384 Kbps L’EDGE és compatible tant amb la commutació de paquets GPRS com amb la de circuits HSCSD
porta secreta
Electrònica i informàtica
Mecanisme que fa possible l’accés a una aplicació evitant les restriccions i les mesures de seguretat, sempre que se’n conegui l’existència i el funcionament.
Pot tractar-se tant d’un mecanisme previst inicialment per al manteniment d’una aplicació com d’una vulnerabilitat desconeguda i no prevista pels dissenyadors de l’aplicació
Émile Baudot
Electrònica i informàtica
Enginyer francès, inventor del telègraf múltiple que porta el seu nom, del qual obtingué la primera patent el 1872.
El 1876 arribà ja al sistema definitiu amb un aparell de cinc tecles capaç de formar 32 signes alfabètics distints El sistema Baudot fou aplicat el 1879 a la línia París-Lió, i el 1887 a la de París-Roma, per a la qual inventà un distribuïdor automàtic
Nikola Tesla
Façana del Museu Nikola Tesla, a Belgrad
© Xevi Varela
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista croat.
Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom
Centre de Supercomputació de Barcelona
Aspecte de les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una…