Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
internet de les coses
Electrònica i informàtica
Xarxa basada en els protocols d'internet que incorpora objectes quotidians o ‘‘coses’’ amb capacitat de comunicació.
Gràcies al fet que la versió 6 del protocol d’internet IPv6 augmenta dràsticament el nombre d’adreces IP disponibles, s’obre un gran espai perquè nous dispositius es puguin comunicar a través d’internet Aquest fet, combinat amb els avenços en microelectrònica, que permeten dotar d’una certa intelligència capacitat de procés i memòria qualsevol objecte quotidià una bombeta, un envàs de iogurt, una nevera, etc, possibiliten comunicar-se amb qualsevol d’aquests objectes, i que aquests objectes intercanviïn informació entre ells a través d’una connexió a internet
semiconductor
Model de bandes d’energia dels semiconductors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models…
lògica electrònica
Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
electrocardiograma
Electrocardiograma de dotze derivacions realitzat amb un electrocardiògraf de tres derivacions simultànies (I, II, III, derivacions estàndards dels membres; aVR, aVL, aVF, derivacions unipolars, V1, V2, V3, V4, V5 V6, derivacions precordials
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Traçat obtingut amb l’enregistrament gràfic dels corrents d’acció del cor.
L’electrocardiograma del cor humà consta d’una sèrie d’ones, designades de manera successiva amb les lletres P, Q, R, S, T i U L’ona P representa l’activació de les aurícules, l’interval P-Q indica el temps de conducció auriculoventricular, el complex QRS deflexió ventricular inicial o ràpida representa la despolarització dels ventricles, i el segment S-T correspon a l’interval que hi ha entre el final de l’activació i el començament de la repolarització ventricular, la qual és representada per l’ona T L’origen de l’ona U no és ben conegut
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
lleis de Kirchhoff
Electrònica i informàtica
Lleis fonamentals dels circuits elèctrics en forma de malles.
La primera, anomenada llei dels nusos , expressa que la suma algèbrica dels corrents que conflueixen en un nus és nulla Σ i = 0 La segona, anomenada llei de les malles , expressa que en una malla qualsevol la suma de les forces electromotrius és igual a la suma de les caigudes de tensió Σ e = Σ iZ
sistema operatiu
Electrònica i informàtica
Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un ordinador.
Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i…
convertidor magnetohidrodinàmic
convertidor magnetohidrodinàmic: El camp magnètic provoca una reordenació dels ions cap als electrodes. 1, resistència; 2, gas ionitzat (Ts); 3, gas expandit (T2)
Electrònica i informàtica
Dispositiu que produeix un corrent elèctric en fer travessar un gas ionitzat (plasma) per un camp magnètic, que fa que els ions de diferent signe siguin atrets cap als pols magnètics.