Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
script
Electrònica i informàtica
Conjunt d’instruccions destinades a l’automatització de determinades operacions.
seguidor | seguidora
Electrònica i informàtica
Usuari que en segueix un altre a determinades xarxes socials.
targeta magnètica
Electrònica i informàtica
Petit full rectangular de matèria plàstica, expedit per grans empreses, bancs, autopistes, etc, on consta la signatura de l’usuari, així com un doble codi d’identificació (imprès en relleu l’un i enregistrat sobre una banda magnètica o sobre un minúscul circuit integrat l’altre), i que hom utilitza per a múltiples serveis sense necessitat de fer-ne efectiu l’import immediat, per a la identificació personal del portador, per a l’accionament selectiu de determinats dispositius automàtics (obertura de portes, control horari), etc.
Algunes targetes permeten també l’obtenció de determinades quantitats dels caixers automàtics i també crèdits bancaris targeta de crèdit
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Qualitat de dues unitats funcionals que permet que tots els formats de les dades, les aplicacions i utilitats de programari, o certs components de maquinari, puguin funcionar indistintament en qualsevol d’elles sense necessitat de cap canvi ni manipulació prèvia.
La compatibilitat no té per què ser simètrica per exemple, determinades disqueteres poden generar disquets compatibles per altres disqueteres, però no pas a l’inrevés
programari
Electrònica i informàtica
Terme emprat normalment per a designar l’art de servir-se d’un ordinador, en contraposició a maquinari.
El programari bàsic és el conjunt de programes d’explotació lliurat pel fabricant de l’ordinador, mentre que el programari d’aplicació és el conjunt de programes escrits per l’usuari per a unes aplicacions determinades
mòdul
Electrònica i informàtica
Unitat de muntatge consistent en un circuit format per un grup de components, muntats sobre una placa de circuit imprès i formant una unitat compacta i amb possibilitat d’ésser substituïda per una d’igual amb vista a revisió o reparació.
L’estructura modular d’un aparell o d’un equip electrònic en facilita moltíssim la construcció racional i el manteniment En informàtica i cibernètica són emprats els mòduls lògics , que són dispositius capaços d’efectuar determinades operacions lògiques, de manera que combinant-los adequadament hom pot dur a terme funcions complexes de lògica electrònica Actualment són emprats cada vegada més els micromòduls
configuració
Electrònica i informàtica
Conjunt de valors associats als paràmetres d’una unitat funcional.
Els paràmetres d’una unitat funcional poden indicar com aquesta interactua amb l’entorn, com es comporta sota determinades circumstàncies o quina és exactament la seva funcionalitat Els paràmetres d’installació són els que mantenen els valors per al correcte funcionament de la unitat funcional els paràmetres de personalització permeten adequar el funcionament de la unitat funcional als desigs de l’usuari Una correcta configuració és, per tant, imprescindible per tal de poder usar la unitat funcional
coprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic previst per a treballar com a complement d’un microprocessador a fi de facilitar-li diverses tasques.
Els coprocessadors matemàtics permeten de realitzar determinades operacions matemàtiques que el microprocessador sol no podria realitzar o que les realitzaria amb més dificultat o lentitud No sempre són necessaris els coprocessadors així, hi ha programes que no l’utilitzen per a res, com els processadors de text en d’altres el coprocessador no és imprescidible, però si hi és el programa l’aprofita i l’utilitza avantatjosament finalment, en certs programes molt complexos, com els de diseny assistit, el coprocessador és indispensable, de manera que sense ell el programa no pot…
interruptor horari
Electrònica i informàtica
Interruptor que s’obre i es tanca a unes hores determinades, establertes a voluntat.
Sol anar combinat amb un temporitzador regulable
emissió electrònica
Electrònica i informàtica
Alliberament d’electrons d’una superfície cap a l’espai que l’envolta.
Pot ésser primària , quan és el resultat de l’elevació de la temperatura de la superfície emissió termoelectrònica o termoiònica, de la incidència de l’energia radiant emissió fotoelectrònica o d’un camp elèctric en el qual s’implica la superfície considerada emissió per camp, i secundària , quan és conseqüència del bombardeig d’una superfície amb electrons o ions En l' emissió termoelectrònica un cos a alta temperatura i en determinades circumstàncies pot alliberar electrons efecte termoelectrònic, que poden restar estàtics formant una càrrega espacial o ésser atrets per un cos…