Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Unisys
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana d’informàtica, constituïda el 1986 per la fusió de Sperry Rand i Borroughs.
Amb 7 432 milions de dòlars d’ingressos el 1986 es collocà en el tercer lloc als EUA dintre del sector de fabricants d’ordinadors i equips d’oficines El seu domicili social és a Detroit Disposa d’una extensa xarxa internacional en més de 100 països i els seus empleats superen els 100 000
ampolla de Leiden
Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el…
pila de protocols
Electrònica i informàtica
Conjunt de protocols de xarxa que permeten la provisió d’un o més serveis de telecomunicacions.
El conjunt de les diferents funcions necessàries per a permetre la provisió d’un servei de comunicacions es divideix en diferents subsistemes Aquests subsistemes s’ordenen en una estructura de pila amb diferents nivells o capes, de manera que una capa només es relaciona amb la capa que té a sobre i amb la que té per sota Les capes més baixes es relacionen amb el maquinari i amb el medi de transmissió, mentre que les capes superiors són el punt de contacte amb l’usuari Per tal de desenvolupar les funcions que li són assignades, dintre de cada capa es defineixen una sèrie de…
bateria electromecànica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Sistema de subministrament d’energia elèctrica, emmagatzemada a la unitat en forma d’energia cinètica de rotació, a partir del gir d’un corró dintre d’una carcassa.
Aquest tipus de bateria presenta l’avantatge d’una ràpida velocitat de càrrega, fent girar de nou el corró quan aquest s’atura, a diferència de les bateries convencionals, on l’energia elèctrica s’obté a partir de reaccions químiques
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…