Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
circuit
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.
Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé…
circuit híbrid de microones
Electrònica i informàtica
Circuit que opera en les freqüències de microones, format, sobre un mateix substrat dielèctric, per elements distribuïts i concentrats.
Els elements distribuïts constitueixen el circuit de microones, i poden actuar com a xarxes d’adaptació d’impedàncies, filtres, divisors de potència, etc Els elements concentrats són components electrònics discrets situats sobre el mateix substrat i interconnectats pels anteriors
màscara
Electrònica i informàtica
Cadena usada per a extreure o per a seleccionar elements d’altres cadenes o bits.
Una classe formada per les obertures de màscara selecciona els elements corresponents a l’operand i l’altra classe en provoca el rebuig
maquinari
Electrònica i informàtica
Terme emprat normalment per a designar els elements materials de les màquines informàtiques i, particularment, d’un ordinador.
Hom pot considerar maquinari el rellotge, la memòria central, els registres, la unitat aritmètica i lògica, la unitat de comandament i els elements perifèrics
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions…
aïllador de suspensió

Aïllador de suspensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aïllador generalment format per diversos elements iguals, adequat per a tensions de servei superiors als 66 kV.
La rigidesa depèn de la distribució del potencial tot al llarg de la cadena, ja que és funció de la capacitat pròpia de cada element entre les armadures, de la capacitat de cada armadura respecte a terra i de la capacitat de la mateixa armadura en relació amb la línia Aquestes capacitats varien segons els tipus d’elements emprats i segons la disposició del muntatge Atès que resulta molt difícil de poder aconseguir una distribució uniforme del potencial tot al llarg de la cadena, cosa que representaria una pèrdua de rigidesa als extrems de les cadenes, hom posa uns dispositius en…
isoelectrònic | isoelectrònica
Electrònica i informàtica
Dit dels elements que posseeixen la mateixa estructura electrònica en l’última capa, encara que l’estructura electrònica interna sigui diferent.
En tecnologia de semiconductors, el dopatge d’un material compost, amb una impuresa que és isoelectrònica respecte a un dels elements constituents, permet de produir centres de recombinació anomenats centres isoelectrònics que són els responsables de les transicions radioactives predominants en materials de banda prohibida indirecta
llista
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual cada element pot contenir (a més dels operands o de les intruccions) punters cap a d’altres elements, informació sobre ell mateix (per exemple, el nombre de posicions que ocupa) i informació sobre la relació de l’element amb d’altres elements de l’estructura.
Cada llenguatge de programació defineix detalladament el seu propi concepte de ‘llista’ Les llistes es fan servir sovint quan l’emmagatzematge seqüencial d’elements no és aplicable o convenient
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
matriu
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual els elements són col·locats de tal manera que un conjunt ordenat d’enters anomenats índexs, defineix unívocament la posició de cada element i forneix el mitjà d’obtenir accés directe a cada un.
Si el conjunt ordenat d’enters té n elements es diu que la matriu té n dimensions Una matriu amb un sol índex és anomenada vector
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina