Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
enllaç
Electrònica i informàtica
Mitjà per a connectar els elements d’una estructura de dades o fitxers, o instruccions o programes.
Sovint consisteix en una adreça i s’anomena punter Un enllaç que connecta fitxers també s’anomena encadenament
enllaç
Electrònica i informàtica
Vincle lògic entre dos elements de dades, generalment expressat amb un apuntador.
L’ús dels enllaços és fonamental per a la construcció d’estructures de dades enllaçades, on la relació espacial o temporal de les dades en lloc de mantenir-se per contigüitat física, es manté a través dels enllaços
enllaç
Electrònica i informàtica
Mecanisme que permet que el control passi d’un programa a l’altre.
capa d’enllaç
Electrònica i informàtica
Un dels set nivells o capes en què s’estructuren els protocols de comunicació en una xarxa.
En el model de referència OSI Open Systems Interconnection d’ISO International Standarization Organization el nivell d’enllaç se situa entre el nivell físic i el nivell de xarxa Utilitza els serveis del nivell físic i realitza les funcions de control de flux i de control d’errors, la qual cosa assegura la transmissió de la informació sense errors entre dos equips El PPP Point to Point Protocol és un exemple de protocol del nivell d’enllaç
biblioteca d’enllaç dinàmic
Electrònica i informàtica
Biblioteca de mòduls de codi executable que es munten en temps d’execució.
En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de les biblioteques d’enllaç…
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet…
protocol punt a punt
Electrònica i informàtica
Protocol de xarxa que proporciona un mètode per a comprovar la integritat de les dades transmeses, sense necessitat d’una xarxa Ethernet.
El PPP utilitza una unió punt a punt per al transport de paquets de qualsevol altre protocol, i el mode de funcionament de les comunicacions és full-dúplex bidireccionals i simultànies Per a establir una comunicació PPP, cada punt terminal ha d’enviar paquets LCP Link Control Protocol , protocol de control de l’enllaç per a establir, configurar i testejar l’enllaç Després, el PPP ha d’enviar paquets NCP Network Control Protocols , protocols de control de xarxa per a configurar els protocols necessaris segons el tipus de xarxa Finalment es transmeten les dades, fins…
protocol d’encaminament dinàmic
Electrònica i informàtica
En el context de xarxes IP, terme genèric per a denominar protocols dissenyats perquè els encaminadors de xarxa s’intercanviïn informació que els permeti descobrir automàticament les xarxes que interconnecten i rutes òptimes (de minim cost) per a arribar-hi.
A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs estàndard són…
punt de sortida
Electrònica i informàtica
Adreça o etiqueta de la instrucció (una subrutina) l’execució de la qual fa que el control passi al programa principal (el que conté la crida a la subrutina).
Aquesta instrucció sol ésser un brancament a l’adreça especificada per un enllaç , i té com a efecte el retorn al programa de crida en el seu punt de tornada