Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
espai
Electrònica i informàtica
Caràcter representat gràficament en blanc.
En un imprès o pantalla, espai i blanc són termes equivalents, però en un suport com ara la cinta de paper poden no coincidir el blanc és una fila sense perforacions, mentre que l’espai és una configuració de perforacions concreta, donada pel codi usat
espai d’adreces
Electrònica i informàtica
Conjunt d’adreces vàlides.
L’espai lògic o espai d’adreces lògiques fa referència a les adreces lògiques que es consideren vàlides, mentre que l’espai físic o espai d’adreces físiques es refereix a les adreces físiques vàlides
ciberespai
Sociologia
Electrònica i informàtica
Espai virtual en què els cibernautes duen a terme les seves activitats.
Les noves tecnologies de la comunicació modifiquen les coordenades d’espai i temps i permeten la creació d’un nou espai virtual que Manuel Castells anomena l’espai dels fluxos Ciberespai és un terme creat l’any 1984 per l’escriptor de ciència-ficció William Gibson en la novella Neuromante , que es desenvolupa en un món futur on les màquines i els humans estan connectats en una xarxa mundial d’ordinadors Gibson parla d’allucinacions consensuades El ciberespai és com una metàfora de la xarxa és l’espai que es crea quan s’estableix una connexió telemàtica entre dues o més màquines…
partició
Electrònica i informàtica
Cadascun dels blocs en què es divideix un espai d’adreces.
En les memòries externes, com els discs, cada partició és un espai d’adreces independent, que es comporten com memòries virtuals independents Així, la creació de dues particions en un disc dur, per exemple, dóna la sensació a l’usuari que posseeix dos discs durs diferents La independència de les particions és tal que cada partició pot emmagatzemar dades en un format diferent del de les altres En alguns sistemes hom pot escollir en el moment de l’arrencada de la màquina quin sistema operatiu vol utilitzar això és possible, en el cas que les alternatives ofertes siguin de sistemes operatius amb…
compactar
Electrònica i informàtica
Desplaçar físicament fitxers, biblioteques o carpetes dins d’un suport d’emmagatzematge i concatenar-los de manera que es concentri en una única àrea indivisa tot l’espai que no s’utilitza.
El que es redueix és l’espai que en una situació ideal ocuparien les dades, sense que això signifiqui que en la situació concreta considerada també s’hagi de reduir l’espai ocupat Un cas típic on l’espai ideal i el real no és el mateix és el de la dispersió física de les dades a causa de la fragmentació del suport d’emmagatzematge llavors cal usar part de l’espai d’emmagatzematge per a mantenir els lligams entre les dades, de tal manera que s’hi pugui accedir com un tot, sense necessitat de conèixer-ne la fragmentació física En aquest cas,…
escriptori
Electrònica i informàtica
Representació gràfica de l’estructura de directoris i fitxers, basada en la metàfora de l’oficina virtual.
Seguint la metàfora, els dispositius d’emmagatzematge es representen com a arxivadors d’oficina tot i que molts sistemes gràfics no porten la metàfora fins aquest extrem els directoris es representen amb carpetes i els fitxers, en forma de fulls escrits que s’anomenen documents La pantalla de l’ordinador apareix com un espai on hi ha els arxivadors i una taula les carpetes es poden treure dels arxivadors, posar-les sobre la taula, i obrir-les per treure'n els documents Internament, la taula on es dipositen documents i carpetes és un directori més del dispositiu d’emmagatzematge…
fragmentació
Electrònica i informàtica
Estat en un sistema d’emmagatzematge en el qual els diferents blocs d’informació estan separats físicament, la qual cosa dificulta l’efectivitat d’ús del sistema.
En fragmentar un conjunt de dades, cadascun dels fragments generats ha de contenir la informació necessària per a poder recompondre el conjunt de dades inicials és per això que en fragmentar es requereix més espai d’emmagatzematge Un altre inconvenient de fragmentar les dades és que en la lectura calen molts més moviments dels capçals lectors per tal de recuperar els diversos fragments, i això repercuteix en un major temps d’accés L’avantatge, però, és que, amb les dades fragmentades, les unitats d’emmagatzematge necessàries són de magnitud menor i, per tant, es pot optimitzar l’…
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques orientades a la identificació de contorns, formes o configuracions mitjançant dispositius que permeten d’organitzar la informació rebuda, gràcies a la recerca i selecció de formes comparables.
Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de…
descarregador de sobretensió

Secció d’un descarregador de sobretensió: 1, línia elèctrica; 2, connexió a línia; 3, elèctrodes d’extinció; 4, aïllador; 5, discs de resistència variable; 6, membrana de sobrepressió; 7, coberta protectora; 8, connexió a terra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que desvia cap a terra les sobretensions que apareixen en les línies i instal·lacions elèctriques a fi que no produeixin avaries en les màquines i els aparells elèctrics de la instal·lació.
El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina