Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més…
electrònica de l’estat sòlid
Electrònica i informàtica
Estudi de les propietats electròniques dels semiconductors i dels cristalls utilitzats com a tals.
observador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Subsistema que efectua l’observació o estimació de les variables d’estat d’un sistema.
Partint de la informació obtinguda amb les mesures d’entrada i sortida del sistema, genera un senyal xt estimació de l’estat que convergeix cap a yt estat del sistema L'observabilitat assegura la possibilitat de construir l’observador d’estat
portador
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, electró que ocupa un determinat estat electrònic que li permet de participar en els mecanismes de transport.
Si ocupa un estat de la banda de conducció, hom parla d' electró de conducció , mentre que si l’ocupa a la banda de valència, hom parla de forat En casos en què hi ha una banda d’impureses, l’electró pot saltar d’un estat a un altre d’aquesta banda i comportar-se com un portador de la banda d’impureses efecte hopping
consistència d’una transacció
Electrònica i informàtica
Transacció que manté la consistència de les dades, i que per tant transforma el sistema o la base de dades des d’un estat correcte a un altre estat també correcte.
Si bé la idea de consistència és prou simple, la seva realització no ho és tant Per exemple, si en una operació de traspàs de fons, la transacció ha fet el reintegrament del compte d’origen però abans de fer l’abonament en el compte de destinació hi ha una fallada del sistema una caiguda de tensió, per exemple, llavors les dades deixen de ser vàlides, i la transacció porta a un estat incorrecte Calen, doncs, tècniques més sofisticades per a mantenir la consistència
homeòstat
Electrònica i informàtica
Aparell que és capaç de funcionar en un estat d’equilibri predeterminat i, per tant, amb propietats d’homeòstasi.
Construït pel físic anglès Ross Ashby el 1948, permet d’estudiar sistemes complexos i és emprat per a investigar sobre teories i hipòtesis cibernètiques, gràcies a la seva gran estabilitat i les possibilitats de la retroacció negativa, que li permeten d’arribar a un estat final des de diferents condicions inicials
observabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Propietat d’una variable d’estat que fa que el seu valor en un instant determinat pugui ésser estimat a partir de les oportunes mesures de sortida, en un sistema de control.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament observable La no-observabilitat implica l’existència d’alguna variable d’estat, o mode, que no afecta la sortida i que, per tant, no pot ésser observada ni inferida des d’aquesta sortida
signatura electrònica
Electrònica i informàtica
Procediment que garanteix la identitat del signatari d’un document electrònic i que el seu contingut no ha estat manipulat.
L’algorisme més emprat s’anomena DSA Digital Signature Algorithm i es basa en l’ús de la criptografia de clau asimètrica i en les funcions resum o hash Signar un document significa obtenir-ne el hash i encriptar aquest hash amb la clau privada del signatari El document original, juntament amb el hash encriptat, s’envia al destinatari Per a verificar la signatura, el destinatari desencripta el hash amb la clau pública del signatari i obté el hash novament a partir del document si el hash obtingut del document coincideix amb el de la desencriptació, el document no ha estat…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els…
controlabilitat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En la teoria moderna del control
, propietat d’una variable d’estat per la qual s’assegura l’existència d’una acció de control capaç d’aconduir-la, en un interval finit de temps, des d’un valor donat fins a un altre qualsevol; hom diu que aquesta variable, o mode, és acoblada a l’entrada.
Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina