Resultats de la cerca

L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…

Partint de la informació obtinguda amb les mesures d’entrada i sortida del sistema, genera un senyal xt estimació de l’estat que convergeix cap a yt estat del sistema L'observabilitat assegura la possibilitat de construir l’observador d’estat

Si ocupa un estat de la banda de conducció, hom parla d' electró de conducció , mentre que si l’ocupa a la banda de valència, hom parla de forat En casos en què hi ha una banda d’impureses, l’electró pot saltar d’un estat a un altre d’aquesta banda i comportar-se com un portador de la banda d’impureses efecte hopping

Si bé la idea de consistència és prou simple, la seva realització no ho és tant Per exemple, si en una operació de traspàs de fons, la transacció ha fet el reintegrament del compte d’origen però abans de fer l’abonament en el compte de destinació hi ha una fallada del sistema una caiguda de tensió, per exemple, llavors les dades deixen de ser vàlides, i la transacció porta a un estat incorrecte Calen, doncs, tècniques més sofisticades per a mantenir la consistència

Construït pel físic anglès Ross Ashby el 1948, permet d’estudiar sistemes complexos i és emprat per a investigar sobre teories i hipòtesis cibernètiques, gràcies a la seva gran estabilitat i les possibilitats de la retroacció negativa, que li permeten d’arribar a un estat final des de diferents condicions inicials

Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament observable La no-observabilitat implica l’existència d’alguna variable d’estat, o mode, que no afecta la sortida i que, per tant, no pot ésser observada ni inferida des d’aquesta sortida

L’algorisme més emprat s’anomena DSA Digital Signature Algorithm i es basa en l’ús de la criptografia de clau asimètrica i en les funcions resum o hash Signar un document significa obtenir-ne el hash i encriptar aquest hash amb la clau privada del signatari El document original, juntament amb el hash encriptat, s’envia al destinatari Per a verificar la signatura, el destinatari desencripta el hash amb la clau pública del signatari i obté el hash novament a partir del document si el hash obtingut del document coincideix amb el de la desencriptació, el document no ha estat…

Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els…

Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada