Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
telecomunicacions mòbils internacionals 2000
Electrònica i informàtica
Conjunt d’especificacions tècniques marc per al desplegament mundial de la tercera generació de telefonia mòbil, impulsades per la Unió Internacional de Telecomunicacions.
El sistema Europeu UMTS o el nord-americà CDMA 2000 estan dins del marc establert per l’estàndard global IMT-2000
definició
Electrònica i informàtica
Comunicació
Fidelitat de reproducció de la imatge, determinada pel nombre de línies del sistema emprat.
Dels sistemes comercials, teòricament, el sistema més perfecte és el francès de 819 línies, però la pràctica demostra que el sitema europeu CCIR de 625 línies és suficient, i per això aquest és el més corrent televisió
Associació de Tècnics d’Informàtica
Electrònica i informàtica
Associació espanyola de professionals i estudiants d’informàtica fundada el 1967.
Considerada l’associació del sector informàtic espanyol amb més antiguitat, edita la revista Novática en llengua castellana i en format imprès i també la revista digital UPGRADE , d’àmbit europeu i en llengua anglesa Té presència en diferents comunitats autònomes a través dels capítols territorials, amb seus a Barcelona, Sevilla, València i Saragossa
teletreball
Electrònica i informàtica
Treball que hom pot efectuar fora de l’empresa, normalment des del domicili, gràcies a les facilitats ofertes per les telecomunicacions i la informàtica.
El 2002 s’aprovà l’Acord marc europeu sobre teletreball, fruit de la negociació entre sindicats i patronals de la Unió Europea, que l’Acord marc interprofessional de Catalunya 2018-20 establí com a referència Al conjunt de l’Estat espanyol, el teletreball és recollit a l’Estatut dels Treballadors, i el 2020 el govern espanyol aprovà un decret llei per a la seva regulació després de l’acord amb els agents socials
Centre de Supercomputació de Barcelona

Aspecte de les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una arquitectura energèticament eficient i…
HiperLAN
Electrònica i informàtica
Estàndard europeu per a xarxes internes (LAN) de banda ampla via ràdio que pot treballar a la banda d’1,5 a 5,3 GHz.
Primer es definiren les xarxes Hiperlan I, que es basaven en una modulació GMSK i permetien velocitats de fins a 20 Mbps, operant a la banda de 5 Ghz Després aparegué l’Hiperlan II, amb modulació OFDM i més pensat per a comunicacions a l’interior dels edificis, on els problemes de fàding són més importants La seva cobertura és de l’ordre dels 150 m, i permet velocitats de fins a 54 Mbps L’Hiperlan II està pensat com a complement del sistema UMTS
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems…
Michael Grätzel
Electrònica i informàtica
Químic físic suís d’origen alemany.
Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…
protecció de dades personals
Electrònica i informàtica
Conjunt de disposicions legals, procediments i mitjans tècnics destinats a garantir la integritat, la disponibilitat i la confidencialitat de les dades personals.
El control d’accés, la criptografia i les còpies de seguretat són exemples de mitjans tècnics per a la protecció de dades A l’Estat espanyol, les dades de caràcter personal estan especialment protegides per la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal LOPD L’Agencia Española de Protección de Datos vetlla per la seguretat de les dades, tant si són de titularitat pública com privada A Catalunya, l’abril del 2002 es creà l’ Agència Catalana de Protecció de Dades , fruit del pacte parlamentari per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les…
DVB-RCS
Electrònica i informàtica
Estàndard de l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions (ETSI), per a la radiodifusió de televisió per satèl·lit, que amplia el DVB-S (satèl·lit) convencional amb un canal de retorn per a una millor interactivitat, estalviant així infraestructures terrestres.
Pot treballar a diferents bandes de freqüència C, Ku, Ka, i amb transponedors d’amples de banda de desenes de MHz entre 20 i 70, aproximadament El canal de baixada és molt similar al del DVB-S, mentre que pel canal de retorn es fan servir tècniques de multiplexat temporal