Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
biblioteca d’enllaç dinàmic
Electrònica i informàtica
Biblioteca de mòduls de codi executable que es munten en temps d’execució.
En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de les biblioteques d’enllaç…
crida
Electrònica i informàtica
Instrucció que desencadena, de manera explícita i supeditada, l’execució des d’un procés o tasca d’un altre procés o tasca, deixant en estat latent el primer procés o tasca fins que s’acaba l’execució del supeditat.
El procés de crida, per tant, s’ha de preocupar del canvi de context entre el procés que crida i el procés cridat ha de fer la transferència d’informació entre el primer i el segon, i ha de guardar el context d’execució d’abans de la crida, per tal de poder-lo recuperar un cop s’acabi l’execució del procés cridat D’això darrer se n'encarrega el procés de retorn, que és també el responsable de la transferència d’informació entre el procés cridat i el procés que ha fet la crida
correctesa
Electrònica i informàtica
Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments.
Normalment es distingeix entre correctesa parcial , que és l’acord entre el procediment especificat i allò executat, i la correctesa total , que afegeix a l’anterior una prova o garantia d’acabament de l’execució en un temps finit
declaració
Electrònica i informàtica
Definició de cadascun dels elements, i dels seus atributs, que s’utilitzaran en l’execució d’un programa.
La funció de les declaracions és múltiple d’una banda documenten el programa i n'augmenten la llegibilitat de l’altra, donen informació al compilador o al muntador de com o on ha de cercar les dades A més, les declaracions permeten que en temps d’execució es puguin comprovar certs errors semàntics, que sovint reflecteixen errors de plantejament de la programació, els anomenats errors lògics Tot i això, alguns llenguatges de programació, no tipats o feblement tipats, permeten l’ús d’elements no definits Basic, C, mentre que els llenguatges fortament tipats exigeixen declaracions…
llenguatge de control de feines
Electrònica i informàtica
Tipus de llenguatge de programació que especifica les operacions i característiques dels programes i de les dades que intervenen en l’execució d’una feina.
Exemples d’especificacions són temps d’execució, quantitat de dades d’entrada o sortida, nom de l’usuari, prioritat que cal donar a la feina, etc
Mflops
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura de la velocitat d’execució dels processadors quan treballen amb aritmètica de coma flotant, expressada en milions d’operacions en coma flotant per segon.
Generalment, la velocitat d’execució del processador quan treballa amb aquest tipus d’operacions és significativament inferior a la que assoleix quan treballa amb operacions que fan servir coma fixa
iteració
Electrònica i informàtica
Execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa per a un valor del paràmetre, que serà repetida successivament fins que aquest valor no hagi arribat a un valor que permeti entrar en un procés lògic i sortir, així, d’aquesta sèrie de repeticions.
El conegut garbell d’Eratòstenes per a determinar quins nombres d’un conjunt són primers és una iteració en cada pas se suprimeixen els nombres divisibles per un nombre determinat i els passos es van repetint, canviant el valor del divisor, fins que ja no es puguin suprimir més elements del conjunt La iteració és una de les estructures principals dins el paradigma de la programació imperativa El conjunt de passos que es van repetint s’anomena cos de la iteració, i la condició d’aturada de la repetició, condició de la iteració les condicions que compleixen les dades després de cada …
biblioteca
Electrònica i informàtica
Conjunt organitzat de programes, ja enllestits per a execució, o de mòduls de tipus traslladable, juntament amb el directori o índex que permet d’accedir-hi.
L’ús d’una biblioteca permet escriure programes usant fragments preescrits els presents a la biblioteca El moment d’incorporació de les unitats usades de la biblioteca al codi executable final depèn del tipus d’unitat potser les més conegudes són les unitats compilades, que s’incorporen durant el procés de muntatge Altres tipus d’unitats s’incorporen durant la compilació per exemple, declaracions i particularitzacions de les definicions genèriques o durant l’execució
muntatge
Electrònica i informàtica
Procés que resol les referències creuades entre diversos codis en llenguatge de baix nivell i crea a partir d’ells un sol codi executable.
El procés de resolució de les referències creuades també es coneix amb el nom d’edició d’enllaços L’enllaçat o muntatge estàtic empaqueta els diversos codis en un sol codi executable, i cal realitzar-lo només abans de la primera execució Per contra, l’enllaçat o muntatge dinàmic és realitzat, de forma automàtica, en cada nova execució Això permet, d’una banda, que cada vegada que hom executi un programa aquest utilitzi les darreres versions realitzades dels seus components, i de l’altra, que en cada execució utilitzi les eines específiques de l’entorn
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina