Resultats de la cerca

Hi ha una gran quantitat de programes que treballen amb finestres aquestes poden ésser de text, gràfiques, de contingut de menús, etc En una mateixa pantalla es poden visualitzar diverses finestres Cada aplicació té una o més finestres associades, on mostra les seves dades o resultats, i d’on obté les dades i instruccions interactives que li proporciona l’usuari La finestra activa visualitza la informació teclejada per l’usuari Alguns sistemes permeten la presència de finestres virtuals, de mida superior a la de la pantalla real en aquest…

Generalment consta de diferents finestres de cerca, destinades a introduir condicions de cerca Sovint aquestes finestres estalvien l’ús explícit dels operadors de cerca

En minimitzar una finestra, per exemple, aquesta es redueix a una icona sobre l’escriptori d’aquesta manera es poden tenir diverses finestres obertes simultàniament, però només una ocupa l’espai de pantalla

Les emulacions més típiques són les basades únicament en programari i potser un dels usos més habituals i coneguts és l’execució, sobre una arquitectura, del sistema operatiu o del gestor de finestres corresponent a una arquitectura diferent D’aquesta manera, per exemple, es pot utilitzar un PC com si fos un terminal d’una màquina UNIX s’emula el sistema operatiu UNIX

Els objectius bàsics del seu disseny són la simplicitat, aplicada en el seu entorn d’usuari, el rendiment, que permet l’accés més ràpid a les pàgines web i altres serveis, i la robustesa, que queda palesa a l’hora de gestionar cada finestra com a processos independents, cosa que permet mantenir en funcionament el navegador encara que falli alguna de les finestres

Proporciona tots els serveis que requereixen el gestor d’escriptori i les aplicacions per a interactuar gràficament amb l’usuari, com ara la visualització gràfica, la gestió de finestres, etc És una IPA que funciona entre l’aplicació i el sistema operatiu i que independitza la primera del segon S'hi basen la majoria de GUI per a Unix, com el motif Xfree86 n'és la implementació de referència en programari lliure i està disponible per a gairebé tots els sistemes operatius, inclosos els diferents UNIX/Linux i Microsoft Windows

La primera interfície gràfica fou desenvolupada, juntament amb el ratolí, a la dècada del 1960 als laboratoris de l’empresa Xerox, als Estats Units d’Amèrica Posteriorment, les interfícies gràfiques foren incorporades en els ordinadors d’Apple i, més tard, en el sistema operatiu Windows de Microsoft

L’any 1971 posà al mercat el primer xip microprocessador, el 4 004, que operava amb 4 bits i era per a una calculadora Posteriorment, el 1972 i el 1974 presentà els microprocessadors de 8 bits, els 8 008 i 8 080, considerats els “pares” de tots els microprocessadors posteriors, que eren molt més potents i es destinaven principalment al control industrial L’any 1978 aparegué el 8 086/8 088 que operava amb 16 bits i que ja s’aplicà a l’ordinador personal IBM-PC, amb el qual s’inaugurà una nova era del món de la informàtica Tot conservant l’arquitectura original, la potència dels…

L’any va tenir com a gran novetat, tot i l’ha-bitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l’estabilització del nou mercat dels telèfons intelligents smart-phones i, sobretot, de les tauletes tablets , en què diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d’Apple, que ja van comercialitzar noves versions durant el 2011 També cal destacar que va créixer la idea de la “informàtica verda” Green Computing , respectuosa amb el medi ambient, i, sobretot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles Sense oblidar la desaparició, en…