Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Lee De Forest
Lee De Forest
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ràdio i televisió
Inventor nord-americà, un dels capdavanters en la investigació i la promoció de la radiocomunicació.
Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pellícules de cinema Ocupà el càrrec de president de l’Institute of…
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un gran impacte…
tríode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.
Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió,…
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons…
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones a gran…