Resultats de la cerca

Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar…

En la forma constructiva més freqüent consta d’una carcassa cilíndrica de fosa, de ferro o d’acer, que té fixats a l’interior uns electroimants anomenats pols sempre en nombre parell, cadascun amb la seva bobina alimentada amb corrent continu, els quals creen uns camps magnètics d’excitació Aquest conjunt de pols magnètics és anomenat inductor A l’interior de la carcassa, concèntric amb la corona de pols, hi ha un cilindre, anomenat induït , giratori, muntat sobre l’eix de la màquina i fet de discs de xapa magnètica empilats, amb unes ranures a la perifèria, en les quals van unes bobines de…

En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra anomenats sovint en aquests casos oscilladors de relaxació Hi ha nombrosos tipus d’oscilladors, coneguts amb noms diversos de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase , etc són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong , el pont de Wien , el dinatró , etc Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscillant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les seves pèrdues i assegurar…

Partint de la informació obtinguda amb les mesures d’entrada i sortida del sistema, genera un senyal xt estimació de l’estat que convergeix cap a yt estat del sistema L'observabilitat assegura la possibilitat de construir l’observador d’estat

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…

L’induït és el rotor en les màquines de corrent continu i l’estator en les màquines síncrones de corrent altern

Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…

Està connectat on line amb una pantalla visualitzadora de manera que, quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica el punt específic de la pantalla Situant altres punts, hom pot dibuixar línies, cercles, etc, o bé activar l’ordinador, entrar-hi dades, canviar o modificar imatges i seleccionar les informacions visualitzades en un indret de la pantalla sota el control del programa Constitueix un estri extremadament útil en els sistemes de disseny amb ajuda d’ordinador

A partir d’un conjunt de solucions d’un mateix problema, aquestes solucions s’encreuen entre si per tal de trobar-ne de noves Una solució filla té part de la solució pare i part de la solució mare Les millors solucions obtingudes desplacen les pitjors fins a apropar-se en conjunt a la solució òptima Les possibles solucions al problema que es pretén resoldre, generades aleatòriament, formen una població A cada iteració es genera una nova població reproduint i encreuant entre elles les solucions de la generació anterior seleccionades probabilísticament d’acord amb el seu cost Un mecanisme de…

S'utilitza per a xifrar certes comunicacions